FÈLIX RIERA

El dia 2 de febrer de 2011 jo estava cursant, a IL3 (UAB), el segon anys del Màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals. Recordo que els últims mesos vam haver de triar entre dues especialitats. L’altra no recordo quina era, però el cas és que jo em vaig decantar per les ‘indústries culturals´. Bàsicament, perquè això em permetia accedir a informació de primera mà relacionada amb teatre, televisió, cinema, llibres…, i em va semblar que en podria treure un bon bagatge. El cas és que ens vàrem apropar a diferents empreses destacades de cada sector, on ens varen rebre i atendre membres dels corresponents equips directius. Aquell dia de febrer ens tocava el món del llibre, amb la visita a “Edicions 62” o, més ben dit, al “Grup 62”. Fins feia un dia o dos, el seu Director editorial era el senyor Fèlicx Riera, que ja no en formava part perquè acabava de ser nomenat director de l’Insititu Català de les Indústries Culturals (ICIC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organisme avui reconvertit en ICEC. Justament, aquell mateix matí hi havia hagut una roda de premsa on es va presentar l’equip del Departament sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya del 28/11/2010, i en la qual havia pres part el senyor Riera. Per deferència amb la Universitat, però, va complir amb la cita que tenien aparaulada. Val a dir que va ser una reunió molt interessant, com crec que reflecteix el fragment del treball acadèmic que vaig haver de fer, recollint una valoració de cadascuna de les sessions. Avui que el senyor Riera ha estat cessat com a Director de Catalunya Ràdio, vull fer públic el document. Amb dues puntualitzacions. La primera, que no hi ha res afegit avui, com podria comprovar qui aconseguís que la UAB li deixés veure el treball. La segona, que per no ser tendencións publico sencera la ressenya de la sessió. S’hi poden observar, clarament, valoracions positives i altres de no tant. Ara bé: com que hi va haver una cosa que em va sobtar moltíssim -de fet, la vaig deixar per al final de l’escrit- he decidit ressaltar-la en negreta. La valoració, que la faci cadascú.

– – – – – – – – – –

Sessió 4, 02/02/2011                                                                    GRUP 62 

Va ser una sessió curta, però molt intensa. Potser del que menys es va parlar va ser del sector editorial, però ho va compensar el caràcter global de la trobada. El marc general que va exposar d’entrada algú amb l’experiència de Fèlix Riera contenia determinades puntualitzacions que algú pot trobar òbvies, però que està molt bé recordar-les per tal que tothom sàpiga en quin terreny juga. Sentències com ara que “perquè es pugui parlar de sector cal que aquest tingui accés al mercat” podrien semblar efectivament obvietats, però en un país on la cultura de la subvenció i la pràctica amateur (i que consti que això no és una crítica a l’amateurisme) tenen una importància evident, no està de més recordar coses com aquesta.

Especialment útil va ser també tota la reflexió que va articular entorn de la digitalització, i de la qual destacaria dos aspectes cabdals: el fet que el concepte de “públic” com a element consumidor de cultura ha evolucionat de manera que ara hem de parlar necessàriament de “públics”, entesos com una suma d’individualitats més que com un col·lectiu, i un fet que, empesos per la modernització, oblidem sovint: “l’ésser humà no és analògic, és digital”. Em quedo, a més, amb interessants translacions temporals que demostren que, en el fons, tot és cíclic, com quan va comparar els clàssics editors, productors o marxants amb els actuals “portals” de la xarxa.

Vàrem entrar després en un dels temes inevitablement recurrent a totes les sessions: la propietat intel·lectual versus internet. Tot i que ho va embolcallar amb raonaments volgudament allunyats del tòpic, com ara “l’ample de banda és massa car”, o “els servidors no s’hi impliquen prou”, em va semblar que no feia aportacions que poguessin trencar l’immobilisme on estem instal·lats: d’una banda, la demanda de “cultura gratuïta”; de l’altra, la lluita contra “la delinqüència”. Sempre he cregut que mentre els qui en saben no busquin fórmules imaginatives, això no es resoldrà fins que els qui manen de debò a internet no decideixin que ha arribat el moment. No vaig sortir de 62 amb la impressió d’haver sentit cap proposta que signifiqués una novetat real en aquest sentit.

La resta de la sessió va seguir per camins igual d’interessants, amb temàtiques com la de la necessària reinvenció de la cadena de prescriptors, fins que vàrem arribar al final. I quin final! He dubtat sobre si això ho havia d’escriure o no. Sóc conscient que no té a veure directament amb el mòdul (tot i que indirectament potser sí, i molt), però he arribat a la conclusió que si no en parlo no em quedaré tranquil. Com a últim consell, Riera ens va destacar la importància del “Càlcul d’oportunitats”. Ens va dir, per exemple, que si algun cop ens arriben a oferir un sou de 300.000€, analitzem primer si podrem complir allò que ens demanen a canvi, i que si veiem que no és possible no ens deixem enlluernar pel caramel del sou. Fins aquí, perfecte. Però aleshores va seguir, i ens va dir aproximadament això:

“Per què creieu, si no, que he acceptat la direcció de l’ICIC? Jo sóc qui va a perdre-hi més, en aquest Govern, perquè cobraré menys de la meitat del que estic cobrant ara. Però jo sé que gràcies a ser director de l’ICIC entraré en contacte amb un seguit de sectors que ara no conec, i això pot fer que em sorgeixin noves oportunitats. És possible que d’aquí a quatre anys, estigui cobrant més del que cobrava fins ara”.

Renuncio a opinar. Només faré una pregunta: i la vocació de servei, on queda?