Skip to content

C’s, SEGON PARTIT DE CATALUNYA? I QUÈ?

Juny 24, 2015

cs

Darrerament, sobretot un cop passades les Municipals, sembla que això que en diem ‘el procés’ es torna a escalfar, degut sobretot a la proximitat del 27S i desmentint, n’estic convençut, allò que “el souflé” és desinfla. Ni era souflé, ni es desinfla.

Les converses sobre el tema tornen a estar a l’ordre del dia. Amb derivades diverses. Fa poc, per exemple, un conegut em parlava de la necessitat de ‘desemmascarar’ el partit Ciutadans, descobrir la seva naturalesa fonamental -que el meu interlocutor, encertadament, situa a la dreta de l’espectre polític-, per evitar que passi el que ja diuen algunes enquestes: que C’s esdevingui, després de les votacions del 27S, el segon partit de Catalunya.

Pel que fa a la necessitat de descobrir la naturalesa de C’s, hi estic d’acord. No pot ser que hi hagi gent que els voti considerant-los com a mebres de la “nova política”, com a paladins de la regeneració, i menys si qui ho fa es considera d’esquerres. Perquè quan C’s va començar el definien dues coses: d’una banda, i sobretot, eren nacionalistes espanyols. Unionistes, vaja. Però de l’altra, estaven decantats cap a l’esquerra. Com a mínim, cap a la socialdemocràcia. Quan no hi havia el tema nacional per enmig, el seu vot al Parlament coincidia molts cops, més del que es pot creure instintivament, amb ICV i ERC. No obstant, no van necessitar gaire temps per adonar-se d’on se situava la seva bossa de votants, i ara, tant si la votació és sobre la qüestió nacional o no, amb qui coincideixen sobretot és amb el PP. En aquest aspecte, sí que estaria bé desemmascarar-los.

Ara bé, pel que fa al fet que quedin segons el 27S… i què? De debò, i què? No diem que volem que siguin unes eleccions plebiscitàries? No ho diu també Albert Rivera, quan proclama que vol liderar un nou Govern no independentista? Doncs no ens ha d’estranyar que hi hagi un partit que aglutini la majoria del vot unionista, sobretot tenint en compte la corrupció que empastifa el PP i el desencís que ha generat el PSC. I si C’s aglutina el vot unionista, què tindria d’estrany que quedessin segons?

Ja sé que la resposta fàcil és deduir que també cal un partit que aglutini el vot independentista. Doncs ho sento, però no. Quan es diu que necessitem un referèndum (llegeixi’s “eleccions autonòmiques reconvertides”) amb un resultat tan clar com el que facilitava el referèndum escocès, referència recorrent dels últims temps, s’oblida una obvietat: Catalunya no és Escòcia. I no em refereixo a temes territorials, ni econòmics, ni històrics, ni… És molt més senzill que tot això: simplement, a Escòcia hi ha un sol partit independentista. Aquí n’hi ha com a mínim 3.

S’acaba de trencar la federació de CiU. I a Unió hi ha independentistes. Uns independentistes que el 27S tindran una llista on aixoplugar-se: la que es generi des de l’entorn de CDC, es digui com es digui. A ICV també hi ha independentistes (entre ells, ho recordo sovint, tres fundadors del PSAN). No sóc jo qui els ha de dir a qui votar, però se m’acut que la llista de l’entorn de la CUP, es digui com es digui, els seria una bona opció. I pel que fa als nous independentistes arribats del PSC (el partit Més i altres), oi que poden votar la llista de l’entorn d’ERC, es digui com es digui? Doncs si ara ho tenim tan fàcil, per què complicar-ho amb propostes de darrera hora a unes entitats sobiranistes de les que s’espera que centrin els seus esforços en fer campanya a favor del Sí? Calia?

Així com Escòcia ha esdevingut recorrent, Eslovènia i la coalició independentista DEMOS també ho ha estat i ho segueix essent. El seu exemple torna a treure el cap. De fet, jo mateix sempre en tinc a punt una imatge:

CIIYQogW8AEI9XR

Com es pot comprovar, són dades extretes directament de la pròpia Eslovènia, però per si no queda prou clar, també en tinc la versió catalana:

DEMOS 2

Sis partits independentistes, d’ideologies diferents, que es presenten per separat sota una marca comuna, i que proclamen junts després la independència. Algú em deia que la comparació no serveix, perquè després van fer un referèndum com cal. Tant “com cal”, hi afegeixo jo, que va donar pas a una guerra, la dels “Deu dies”, contra Sèrbia. A més, el nostre primer projecte de full de ruta ja preveu un referèndum final, el d’aprovació de la Constitució.

Ah, i per acabar, com també em va dir algú altre… us imagineu que els diferents dirigents de DEMOS haguessin dit que plegarien si no guanyaven? A hores d’ara, Eslovènia encaran o seria independent. Perquè qui va “guanyar” no va ser cap dels sis, sinó el partit unionista majoritari… Per tant, hi insisteixo: Ciutadans, segon partit de Catalunya? I què?

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: