Skip to content

Resposta a Joan Armet, Jaume Bosch, Dolors Camats, Miquel Àngel Essomba, Màrius Garcia, Ricard Gomà i Laura Massana

Març 9, 2015

IMG-20150309-00303

Dissabte passat, el diari ARA publicava un article signat per les persones que esmento al títol del meu escrit, militants totes elles d’ICV. A l’article, titulat ICV i el sobiranisme, hi defensaven el full de ruta aprovat pels ecosocialistes en la seva recent convenció.

En conec personalment tres, de les persones signants, encara que amb diversos graus de relació. Amb la Dolors Camats hi vaig coincidir quan jo ja militava a ERC, bàsicament amb motiu de la redacció de diverses lleis. De manera especial la de creació del CoNCA, però també, puntualment, d’altres com la llei del Cinema. Amb en Jaume Bosch vàrem compartir durant 10 anys militància a ICV, i tot i que hi vaig tenir poc tracte, el recordo perfectament com l’eterna esperança del sector més sobiranista de la formació. El cas d’en Joan Armet és diferent: vàrem coincidir a l’Entesa dels nacionalistes d’Esquerra, de la mà de la qual vàrem entrar a ICV, i sempre he sentit envers ell l’admiració d’una trajectòria de pedra picada que el va dur, ja fa molts anys, a ser la cara més visible del PSAN que va contribuir a fundar.

Faig tota aquesta introducció per explicar que, malgrat fer molts anys que ja no milito a ICV (des del segle passat, de fet), sempre me n’ha interessat tot allò que afecta el sector independentista de la formació, que encara existeix, i dins del qual compto amb uns quants amics, alguns de molt bons. És justament per això que l’article esmentat m’ha provocat una sensació important de decepció, fins el punt de fer-me entrar ganes de respondre’l. El que no faré, però, és respondre des de la meva militància a ERC, perquè aleshores no aniria més enllà de la típica controvèrsia política d’un militant d’un partit que discrepa d’uns militants d’un altre partit. El de sempre, vaja. No, el que intentaré fer –si me’n sortiré o no ja ho dirà qui ho llegeixi- és respondre a partir de converses mantingudes amb aquests amics que deia, que mai –i això ho voldria deixar molt clar- no s’han plantejat passar-se a ERC, i entre els quals hi ha gent que encara milita a ICV i d’altres que ho han deixat de fer en els darrers mesos. Intentaré, doncs, posar-me en la seva pell per rebatre l’article punt per punt. Som-hi.

D’entrada, un comentari genèric. L’article comença amb una autovictimització: …l’interès incomprensible d’aguns sectors externs a ICV d’expulsar-nos de l’àmbit del sobiranisme: no ho aconseguiran. Però és que en aquest debat ja no parlem de sobiranisme sinó d’independentisme, i és d’aquí d’on no és que els vulguin expulsar, sinó d’on es considera que s’han expulsat ells mateixos. Fins ara, ICV es mantenia al bloc sobiranista justament per això, perquè era només sobiranista, advocava només pel dret a decidir. Quan ha arribat l’hora de la veritat, d’apostar directament per la independència, se n’ha  desmarcat.

Segueix després un paràgraf que vol explicar que allò que s’ha aprovat supera el federalisme habitual en la trajectòria d’ICV, que propugna un trencament radical amb l’statu quo, i que va més enllà, fins i tot, de la confederació. Que, en definitiva, reconeix el dret a la secessió, a marxar d’Espanya si el poble català ho vol. Aquí sorgeixen dues evidències fonamentals: si sempre s’ha dit que dos no es federen si un no vol, ja no diguem en el cas d’una confederació, on s’acostumen a associar estats abans independents. Si el full de ruta aprovat en la convenció d’ICV no explica per enlloc com es podrien confederar Catalunya i Espanya, com s’hauria de fer això d’anar més enllà de la confederació? I què vol dir anar més enllà de la confederació? Si es refereix a això de marxar d’Espanya si el poble català ho vol, com sabrem si ho vol o no? Estem insistint en el famós referèndum? Cal tota una convenció per dir el mateix que diu el PSC, que volem un referèndum legal i acordat?

Es recorda, tot seguit, una cosa que cal admetre d’entrada que és certa: el pla Ibarretxe, elogiat des de Catalunya, coincideix amb la proposta d’ICV d’establir un estat lliure en el marc d’un estat espanyol plurinacional. Es pregunten els signants de l’article com és que els qui lamentaven que Catalunya no tingués la gosadia d’emprendre un camí similar desqualifiquen ara la proposta d’ICV. Doncs molt senzill: perquè ara és ara i abans era abans. Perquè el suport que té la independència ara és exponencialment superior al que tenia abans. Abans ens semblava vàlida per a casa nostra la idea d’un dirigent que veia com les seves propostes no tenien el suficient suport popular a casa seva. De fet, si Ibarretxe es va fer enrere va ser justament per això, perquè es trobava pràcticament sol. La proposta de “pla Ibarretxe 2” que fa ICV hauria estat vàlida quan l’independentisme era residual a Catalunya. Avui sembla només una manera de posar aigua al vi.

El paràgraf següent planteja l’opció que l’estat espanyol seguís eternament enrocat, negant-se a qualsevol negociació. Diuen els signants que en aquest cas ICV podria optar per la solució independentista, després d’un debat intern i amb la celebració posterior d’un referèndum a Catalunya. Admeten que per arribar a aquest punt caldria esperar les eleccions espanyoles, per saber si hi hauria o no possibilitats de negociació. Però hi afegeixen tot seguit que no hi ha diferències entre aquesta hipòtesi i el full de ruta de CiU i ERC, ja que ¿Algú es creu de veritat que el mes de setembre es proclamarà la independència a les portes d’unes eleccions a l’Estat que podrien obrir o no una nova etapa? Arribats a aquest punt, i si respongués a partir de la pròpia militància, hauria de dir que ERC, com a mínim, sí que s’ho creu perquè no veu viable cap negociació posterior, però he promès respondre des del desencant de sectors propers a ICV. I des d’aquest punt de vista, només puc dir una cosa: l’article fa una interpretació subjectiva –com totes les interpretacions- d’un fet impossible de concretar. Quan es comença un fragment amb un “Algú es creu de veritat que…?”, es deixa tot a la creença de qui ho llegeix. A partir d’aquí, escriure és gratis i d’arguments pocs.

El que ve després ho copiaré literalment: Per això la convenció ha aprovat la necessitat de plantejar a totes les forces polítiques catalanes la signatura d’un compromís pel dret a decidir en el qual tots ens comprometem a no donar suport a cap majoria parlamentària a Madrid, sigui del color que sigui, si no hi ha l’acceptació de celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Una llarguíssima frase de, si no m’he descomptat, 59 paraules, que engloba al seu si un mínim de 6 frases subordinades. Tot, per acabar reclamant un “referèndum d’autodeterminació”. En quin termes? Amb quines preguntes? Amb quina finalitat? I sobretot, amb qui? Amb Podemos? Ja són prou de fiar? I trauran majoria absoluta? Encara sou en aquest punt? Doncs nosaltres ja no. Dieu que no sou ingenus, que ni PP, ni PSOE ni Podemos (vosaltres els dieu Podem) no mereixen cap confiança en aquest tema. Aleshores?

Us dediqueu després a recordar-nos com és de difícil això de la independència, que mentre uns creiem que és a tocar, vosaltres sou conscients que el procés serà lent i difícil, i que som on som –val més saber-ho i dir-ho. És a dir: mentre nosaltres “creiem”, vosaltres “sou conscients “ i “sabeu”. Tothom és lliure de creure el que vulgui, però ha passat l’època de les infal·libilitats. I pel que fa a allò de que cal sumar i no restar, només una pregunta: sumar a què?

Seguim: Iniciativa ha estat al costat de la majoria del poble en totes les declaracions aprovades pel Parlament. Cert, a l’hora de la retòrica hi heu estat. Al Congrés de Diputats exigint la celebració del referèndum. Cert, quan sabíeu que el No era segur, hi heu estat. Al carrer en totes les mobilitzacions. Parcialment cert. Us podria donar noms i cognoms de militants d’ICV que el 2013, quan la Via Catalana, es van escampar pel territori perquè no veien clar que allò que vau fer a Barcelona –del tot legítim- representés una plena adhesió a la mobilització col·lectiva. I el 9N. Cert, però vosaltres més que ningú sabeu que ICV s’hi va afegir molt a darrera hora, al 9N, i després que molts militants, segurament vosaltres entre ells, varen haver de pressionar internament perquè així fos.

Penúltim paràgraf: I ara (ICV) ha aprovat fixar un full de ruta propi perquè no acceptem el que CiU i ERC han pactat al preu d’aprovar uns pressupostos antisocials. Ja he dit que respondria des del punt de vista dels meus amics que fins fa poc estaven –i alguns encara hi són- dins d’ICV. Respondré, doncs, amb les seves paraules: Totalment cert. Aquests són uns pressupostos antisocials. Però és que els prorrogats el 2013 i els aprovats el 2014 també ho eren. Els del 2015 el que fan és consolidar aquelles retallades. I en canvi, durant aquells anys vosaltres vareu fer pinya en un full de ruta sobiranista compartit per CiU, ERC i la CUP. Com és que ara no?  Molt probablement, pel que dèiem en començar: abans es tractava només del dret a decidir, i ara es tracta de la independència. I aquí, ICV ja no hi juga. Perquè a veure, qui us obliga a afegir-vos al full de ruta CiU/ERC? I què us impedeix apostar per la independència, si no el seguiu? O és que creieu que si la CUP no accepta un punt unitari al programa electoral, si elabora el seu propi full de ruta, aquest no serà nítidament independentista? Vet aquí la diferència.

Al darrer paràgraf us refermeu en la vostra posició. Aquí, i a manera de colofó, podríem deixar caure una reflexió: fa poques hores, el coordinador de CiU va dir que el seu partit no era independentista sinó nacionalista. Això vol dir que, un cop assolida una possible independència, CiU seguiria essent nacionalista. I ser nacionalista en un país independent no és, en absolut, una cosa que un militant d’ICV pugui trobar raonable, sinó més aviat estranya i fins i tot perillosa. Hi ha, en canvi, una altra versió de l’independentisme que el vincula als drets socials que vosaltres reivindiqueu. De debò que us en voleu autoexpulsar?

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: