Skip to content

LA “CANCÓ DELS CATALANS”, ENMIG DE LA VORÀGINE

Setembre 12, 2014

10565028_10203638283789376_7793782419739178057_n

Diumenge passat, 7 de setembre, desmuntàvem l’escenografia de “la cançó dels catalans”, com diu el clàssic, cansats però satisfets. Cansants perquè després d’una primera tongada de ‘bolos’ que abastava des de l’estrena absoluta de 2 dies a Espinelves fins a la primera sortida d’Osona, a Rubí, havíem tingut unes prolongades però enganyoses vacances. Enganyoses perquè, quan encara no havíem tornat tots, vam haver d’escometre un segon punt àlgid de la nostra aventura: preparar el retorn de ‘3. Teatre” a l’escenari de Seva, els dies 23 i 24 d’agost. Ho vam fer. I quan encara estàvem païnt la quantitat inesgotable d’emocions implícites i sobrevingudes d’aquells dies… patapam! Vic i Òdena, tot en un mateix cap se setmana. ‘Furgo’ amunt i avall, espais diferents cada cop, adaptacions d’escenografia, llums i moviments sobre la marxa…

I satisfets. satisfets perquè ens en vàrem sortir. Ens n’hem anat sortint. Mal m’està el dir-ho perquè en sóc part implicada, però aquest grup de teatre, a qui desconeixia totalment, té un nivell altíssim, tant els qui ja en formaven part -la majoria- com els nous fitxatges. Crec que poden arribar allí on es proposin.

Però encara no s’ha acabat. En teoria, després d’Òdena teníem un mes i escaig de repòs. El que passa és que l'”escaig” s’estenia entre els dies 8 i 11 de setembre, amb tot el que això comporta. La immensa majoria del grup, cadascú pel seu compte, formava part del 1.800.000 persones que ompliren Barcelona per la Diada, reclamant la independècia i exigint votar. Estic convençut que, poc o molt, “la cançó dels catanas”, el que hi passa i el que s’hi diu, ens acompanyava també pels carrers de Barcelona. Sembla, fins i tot, que al bus que baixava de Seva s’hiva cantar durant el trajecte el fragment més conegut de la composició que dóna títol a l’obra i que encara avui, quan el sentim, ens posa la pell de gallina…

Doncs bé: el cas és que, en teoria, ara sí que tindrem “vacances teatrals”. No la tornem a fer fins d’aquí a un mes. Dos dies, dos ‘bolos’. Gurb i Taradell. Però és que… sabeu què passa? Moltes coses, passen. Passa que serà el comiat, les dues últimes representacions; pass que comptaren amb la presència de la gent -espero que tota- que ha fet possible l’èxit (sí, ja sé que pot sonar pretenciós, però crec que podem parlar d’èxit). Esperem que hi siguin des de l’alcalde d’Espinelves fins a la neboda de l’autor, que no ens ha pogut veure fins ara i no es vol perdre l’última baixada de teló. Pel que fa a la resta de la gent, ja ens encarregarem de convidar formalment tothom, perquè ens faria molta il·lusió que hi fossin, que hi fóssiu.

Però encara passen més coses, dues fonamentalment. Una, les dates: 11 i 12 d’octubre, el cap de setmana de la Hispanitat. No es tracta d’atacar, ofendre ni insultar ningú, però seria absurd negar que “la cançó dels catalans” és absolutament contrària al que representa aquella commemoració, i no podem fer com si no ho sabéssim. Enguany, el 2014, enlloc de butifarrada, teatre! No ens estranyaria, pel que ens ha arribat, que fins i tot hi haguessin estelades entre el públic.

I una segona cosa, encara: el moment històric que estem vivint. Ahir, 11 de setembre, va passar una cosa no per esperada menys grossa i espectacular. Però és que en vénen moltes més: llei de consultes, convocatòria del referèndum, la dalla sempre a punt del Constitucional… i incògnites. Moltes incògnites. Nosaltres, a l’obra, dibuixem una possibilitat. Una de les coses que creiem que es podrien esdevenir, i que inclou a tant que el dia 9 de novembre hi hagi urnes al col·legi electoral com que… no, no us ho diré. haureu de venir-ho a veure. En qualsevol cas, el cap de setmana de l’11 i el 12 d’octubre cau enmig de la voràgine. Hauran corregut rumors a manta. Els nostres polític -i amb ells tots nosaltres- hauran rebut un fotimer d’amenaces. I “La cançó dels catalans”, una obra desacomplexadament política que parla del tema sense embuts, serà allí per dir-hi la seva.

Us ho perdreu?

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: