Skip to content

CX – 3

Març 9, 2014

CX - 3

A finals de l’any passat, la Coordinadora de ball de bastons de Catalunya va dur a terme el seu segon Concurs de Narració Curta sobre el tema que els ocupa. Hi havia dues categories, fins a 17 anys i a partir de 18, i dos premis per a cada categoria. Vaig tenir la satisfacció de guanyar el primer premi de la categoria que em pertocava, òbviament la de majors de 18 anys. El treball que hi vaig presentar es titulava “CX-3”. És aquest:

1. Informe 13528 de la UA (Unitat d’Arqueologia) 4, sobre les restes trobades al quadrant CX-3 del sud de l’Empori. Resum.

Durant els darrers temps, la UA4 ha estat treballant una petició molt específica del nostre Govern: analitzar les restes trobades al quadrant CX-3 de les terres del sud. Com és sabut, les UA no realitzen les tasques de prospecció pròpiament dites sinó les anàlisis posteriors, i només en les ocasions en què es necessita un grau d’estudi molt més complex i elaborat que el de la simple catalogació. És per això que hi ha tan poques UA en tot l’Empori. Són, sens dubte, equips humans altament especialitzats.

En el cas que ens ocupa, l’encàrrec és de grau màxim. Arriba, com dèiem, del propi Govern, i fa referència a la polèmica desfermada darrerament sobre l’equívoca identitat del quadrant CX-3. Anomenat a les fonts de l’antiguitat unes vegades Catalunya, unes altres Espanya, i de tant en tant amb les estranyes sigles PP.CC., la història d’aquest fragment del nostre territori és molt menys clara que la de la resta de les terres que el componen.

Això ha fet que els minoritaris moviments subversius de sempre ho hagin aprofitat per adjudicar al CX-3 unes característiques identitàries molt allunyades del que va ser l’existència del conjunt de països que ocupaven el que avui es coneix com l’Empori. En lloc de parlar d’unes terres subdesenvolupades i endarrerides, amb una història fosca plena de sanguinàries guerres entre veïns, aquests grupuscles subversius, actuant  a la desesperada, proclamen que CX-3 era, durant l’antiguitat, ni més ni menys que tot un prodigi de democràcia.

“Democràcia”. Vet aquí un concepte sobrevalorat. Afortunadament, la ciutadania sap molt bé que mai, en el decurs de la història, no hi ha hagut un període de pau i prosperitat tant extens i tan intens com el que va associat a l’Empori. Per molt que algú ens vulgui fer creure que hi va haver llocs i etapes millors, la tossuderia de les dades posa tothom al seu lloc. I el lloc del quadrant CX-3 és, ras i curt, el de la brutalitat com a norma de comportament. Les excavacions que hi hem dut a terme no deixen cap escletxa per on s’hi pugui escolar el més mínim dubte. Una simple ressenya dels objectes trobats ho evidencia clarament:

–              Escrits de tota mena –llibres, articles de premsa, pamflets varis- carregats d’insults, amenaces i desqualificacions envers enemics, adversaris o simples detractors.

–              Gravacions de discursos d’un alt to bel·ligerant, sempre contra idees i/o persones.

–              Filmacions televisives o cinematogràfiques on s’hi recullen, corregits i augmentats, tots els elements citats en els punts anteriors.

–              I sobretot, de manera molt especial, els diferents arsenals d’armament localitzats arreu del quadrant.

Estem segurs que la població no es deixarà entabanar pel discurs demagògicament corrosiu d’una dissidència que, gràcies al bon funcionament de les forces de l’ordre, es troba a les portes de la seva definitiva extinció.

Signat,

Comissari supervisor de la UA 4

2. Estudi clandestí, de caràcter subversiu, interceptat per la Unitat de Grans Delictes.

Germanes i germans!

Ens posem de nou en contacte amb vosaltres de l’única manera que ens permet el fet de viure sota una opressió i repressió constants: amb documents impresos de manera clandestina i repartits, amb risc de la pròpia vida, pels membres més agosarats de la nostra organització.

Un cop més, la Germandat es veu obligada a sortir al pas de les mentides escampades des del Govern, i recollides aquest cop en l’informe 13528 de la UA 4. Un informe que no és més que una interpretació subjectiva i interessada de la veritat. Un recull d’inexactituds formulades amb l’únic objectiu de desmentir el que la Germandat ha argumentat des del moment de la seva fundació: que no és cert que la civilització, en el sentit més ampli de la paraula, hagi començat amb l’Empori. Ben al contrari. Els estudis que hem dut a terme –sí, nosaltres també fem estudis- demostren, es miri com es miri, que les terres que ara formen l’Empori van ser aixopluc de pràctiques socials francament avançades. I que si algun cop, en algun lloc, hi ha hagut allò que el nostre Govern tant menysprea i que coneixem com a “democràcia”,  ha estat justament en territoris com el que ara ocupa el quadrant CX-3.

Però no caurem en la temptació de desqualificar i prou. No som quatre baladrers sense criteri. La Germandat inclou gent arribada d’arreu, i amb formació diversa. Entre els nostres membres hi ha metges, científics, historiadors… persones acostumades a fer recerca empírica i que aquest cop, degut a la gravetat de les manipulacions governamentals, s’han vist obligats a treballar més de pressa que de costum.

No tenim ni el temps ni els recursos suficients per rebatre punt per punt el tendenciós informe de la UA 4, però de manera resumida podem dir que de llibres, filmacions i gravacions de to agressiu n’hi ha hagut sempre. La condició humana no és perfecta. Ni tan sols sota la “protecció” de l’Empori, com ens volen fer creure els nostres “benefactors”. L’única diferència entre l’època actual i d’altres de passades és que abans el pensament era lliure, i per tant quan algú adoptava actituds que anaven contra la llibertat, hi havia la possibilitat de respondre’l. Avui, la suposada calma de l’oasi emporial ens impedeix fins i tot denunciar les més elementals agressions.

Però tornem a l’informe de la UA 4. Més enllà de les vaguetats, hi ha un punt sobre el qual el Govern ha insistit especialment: la trobada d’arsenals d’armament “arreu del quadrant” CX-3. A l’hora de la veritat, i per demostrar-ho, la premsa governamental només ha estat capaç de publicar-ne una imatge. Del tot esborronadora, cert. S’hi veu el que semblen, efectivament, armes de ferir. Però el més impactant de la imatge no és la finalitat del elements que s’hi veuen, sinó la seva mateixa naturalesa. No es tracta d’armes elaborades amb la tecnologia pròpia d’aquella època: pistoles, fusells, metralladores, canons, tancs… No. El que l’informe pretén demostrar és que en ple segle XXI de l’antiguitat els humans, no prou satisfets amb aquells estris de mort, es dedicaven a fabricar, amb les seves pròpies mans, de manera altament rudimentària i amb els materials més simples que trobaven al seu abast, eines que els servien per agredir els seus conciutadans. Estaríem parlant, doncs, d’una mena de “violència natural”. I que, en definitiva, va ser la instauració de l’Empori la que va acabar amb aquell violent estat de coses.

Però vegem la fotografia en qüestió:

bastons

No negarem l’evidència. Es tracta, efectivament, de pals, garrots o com se’n vulgui dir. Estris que serveixen per colpejar. En alguns casos, porten fons i tot unes cordes per subjectar-los millor. Però… estem dient amb això que la UA 4 té raó? Doncs no. Ben al contrari. De fet, ha estat el nostre estudi de la mateixa imatge el que ha desmentit d’arrel les conclusions de la prospecció arqueològica.

Recordareu segurament, si heu llegit anteriors escrits nostres, que hi ha un tema recurrent del qual parlem sovint, tot i que fins ara sense proves concretes que el reforcin. La Germandat sempre ha mantingut que allò que coneixem com a “antiguitat” contenia elements d’una transcendència històrica decisiva, que caldria recuperar. Entre ells, l’existència d’un conjunt d’activitats que no han arribat fins els nostres dies, i de les quals no en sabem res més enllà de la seva denominació genèrica: “cultura popular”. Els nostres historiadors han arribat a la conclusió que aquestes activitats tenien una gran incidència en el quefer diari dels nostres avantpassats. No només en el segle XXI, l’últim de què tenim referències, sinó des de molts segles abans. Però, com diem, el que nosaltres consideràvem “conclusions” no les podíem presentar com a res més que “suposicions”. N’estàvem segurs, però no ho podíem demostrar. Fins ara. Fins avui, que la UA4 ha posat al nostre abast una imatge decisiva que, degudament analitzada, ens ha aportat per fi la primera certesa.

No són pals. No són garrots. Són “bastons”. Són, atenció, els elements fonamentals per a la realització del que es coneixia com a “ball de bastons”. Ja, ja sabem que l’expressió us sona. No obstant, el que coneixeu és només una frase feta que ha arribat fins els nostres dies i que té l’origen en aquella activitat. Però així com la frase es refereix directament a situacions en què hi pot haver bufetades, l’activitat era una cosa molt diferent.

De fet, com més aprofundim en ella, més confirmem el que sempre hem dit sobre la cultura popular, especialment pel que fa a la cohesió social. Sí, la “cohesió social”, aquest trumfo del que presumeix constantment el Govern de l’Empori. Ens volen fer creure que el fet que no se senti una veu més alta que una altra vol dir que la societat està cohesionada, però tothom sap què passa quan es discrepa, ni que sigui mínimament: o restes per sempre més callat en un racó o et mobilitzes com fem nosaltres, cosa que equival a viure permanentment en tensió, permanentment fugit, permanentment amagat.

No, la cohesió social generada per la cultura popular no té res a veure amb aquesta ferum d’aigües estancades que ens embafa dia sí dia també. Estem en condicions d’assegurar que tant al ball de bastons com a la resta d’activitats hi prenia part gent arribada d’arreu. No oblidem que l’actual barreja ètnica existent a l’Empori prové directament d’aquella època, i que si avui ho considerem del tot normal és gràcies a aquell llegat. Un llegat que comprenia també la solidaritat entre persones. No tothom qui participava en les entitats de cultura popular disposava de recursos suficients, i menys durant les diverses crisis econòmiques que van sacsejar l’antiguitat. En aquelles circumstàncies, la cultura popular esdevenia també un aixopluc, gairebé una segona família.

Però tornem al ball de bastons. Vet aquí un exemple clar de la capacitat de les persones per donar la volta a les qüestions més “delicades”, si se’ns permet l’eufemisme. Tot i que els nostres historiadors han trobat diferents versions sobre l’origen del ball, com ara una que parla de ritus agraris prehistòrics, sembla clar que està vinculat, d’una manera o altra, amb qüestions bèl·liques. A partir de  la pròpia estructura del ball, que enfronta dos bàndols que simulen una lluita tot picant entre si els respectius bastons, la teoria més estesa és que prové dels antic balls d’espases, que al seu torn vindrien de les danses pírriques gregues, una mena d’entrenament per a la guerra. L’antiguitat és un període històric farcit de guerres, és cert, i probablement per això van existir diferents modalitats del ball arreu del continent  -Europa, en deien- on ara s’escampa l’Empori, i fins i tot més enllà. Però la cultura popular va saber donar-li la volta, convertint una activitat bèl·lica en una de lúdica.

Vet aquí, doncs, la màxima mostra de civilització. Quan les habituals dues rengleres de vuit balladors, adults –dones i homes- o infants, amb els seus pantalons i camises blancs, faldellins, faixes, picarols, cascavells, potser barrets i armilles, i aquells mocadors de colors que els diferenciaven, se situaven cara a cara amb les altres dues rengleres, la molta gent que els seguia no pensava ni en ritus ni en guerres ni en espases. Simplement, gaudien de l’esforç col·lectiu d’aquelles colles (no ho hem dit encara, però els bastoners es reunien en “colles”).

Un esforç que de vegades prenia la forma de “cadenes”, quan dues rengleres concèntriques, girant en sentit contrari, anaven picant les unes amb les altres. O quan els “dreters”, que aturaven els cops amb el braç dret, feien el moviment del “clos” (encara no coneixem a fons com era, però hi estem treballant) amb els “esquerrers” (òbviament, braç esquerre). O quan feien la “sotacama” (aquesta és fàcil, picar per sota de la cama). O el “rebatre”… Per cert, parlant del rebatre: sabeu que també hi havia música, tonades populars que tothom coneixia?  Rebatre, tres cops de bastó al so de la melodia…

Oi que sona bé? Oi que se us fa la boca aigua només de pensar-hi? Oi que tot plegat sembla molt més atractiu que les pesadíssimes dissertacions amb què els integrants del nostre Govern pretenen singularitzar les dates que ells consideren assenyalades? Oi que cada vegada està menys clar que l’Empori sigui el paradigma de la civilització, i la mal anomenada antiguitat la caixa de pandora de totes les misèries? Doncs és justament per això que, mitjançant aquest escrit, la gent de la Germandat adquirim des d’ara un nou compromís públic.

Ja hem explicat en altres ocasions que bona part de la nostra feina consisteix a refer el nostre futur, recuperant tot allò del passat que ens pugui esdevenir útil. La nostra secció de literatura, inspirada en un llibre ara prohibit, Farenheit 451, es dedica a memoritzar desenes, centenars de textos fonamentals en la història de la humanitat, que d’altra manera s’haurien perdut irremissiblement. La secció de pintura, tot i ser conscient que només copia, no para de treballar els diferents estils pictòrics existents abans que milers de quadres fossin destruïts a causa del seu suposat “efecte negatiu” sobre l’esperit ciutadà. D’aquesta manera, com que la pràctica fa el coneixement, podem dir amb orgull que alguns dels nostres membres han començat a escriure i pintar pel seu compte. Confiem aconseguir el mateix amb la secció de música, que fa menys que ha començat.

Però el compromís que adquirim avui és molt més ambiciós: la Germandat es compromet a recuperar totes les activitats de cultura popular que li sigui possible. Ja hem dit que de moment només comptem amb el ball de bastons, però donat que és una de les mostres més ancestrals que hi pot haver, considerem que no hi ha millor manera de començar. De fet, hem reunit prou dades per afirmar que, pel que fa al propi quadrant CX-3, el ball de bastons era la dansa tradicional més antiga que hom hi podia trobar.

Hem creat, doncs, la secció de cultura popular. Els seus membres han iniciat ja les tasques de formació necessàries per tal d’arribar a dominar, i per tant executar, el ball de bastons. Entretant, els nostres historiadors, amb les noves dades obtingudes, seguiran investigant per tal de donar forma al que avui no són més que paraules carregades de misteri: castellers, cant coral, gitanes, esbarts, catifaires, cistellaires, grallers, puntaires, geganters, ateneus, falconers, diables, teatre amateur, bestiari, pastorets, tonis, trabucaires, pessebristes, fotògrafs, excursionistes, sardanistes, senderistes…

Paraules que, en aquests moments, gairebé no ens diuen res. Excepte una cosa: darrera d’elles hi intuïm un món ric en expressivitat i, sobretot, ric en llibertat. I no el volem perdre per sempre més. Germanes, germans, la lluita continua!

Per la llibertat, la civilització i la cultura! Visca la Germandat!

3. Notícia breu apareguda a l’edició de l’“Observatori Emporial” d’avui.

Comunicat del Govern a la ciutadania: ahir es va consumar el disbarat. Els quadrants CX-3, CX-2, CX-1 i CX-4 (aquest en zona marítima) s’han agrupat i establert pel seu compte, sota les estranyes sigles PP.CC., al marge de les coordenades de l’Empori. Aquest, preocupat com sempre pel bé comú, no ha volgut dur les coses a l’extrem i es limitarà a observar l’evolució dels esdeveniments.

Ara bé: pel que fa al que succeeix dins de les fronteres de l’Empori, el Govern recorda a la ciutadania que estan totalment prohibides aquelles activitats subversives conegudes com a “mostres de cultura popular”, que tant de mal han fet i tanta culpa han tingut en la decisió dels quatre quadrants. Serà perseguida i severament castigada, de manera molt especial, l’activitat anomenada “ball de bastons”.

Pau i Civilització.

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: