Skip to content

LA POSSIBLE REVOLTA GROGA

Desembre 7, 2013

LA POSSIBLE REVOLTA GROGA

Comencem pel títol. He estat a punt de posar-hi l’adjectiu ‘probable’ en lloc de ‘possible’, però així com possible és allò que, simplement, “es pot fer”, probable és allò que hi ha “raons suficients” per creure que es farà. I sincerament, no ho tinc del tot clar, que s’acabi fent. També volia posar-hi ‘revolució’ en lloc de ‘revolta’, però revolució vol dir “canvi total, radical”, però en genèric. Revolta, en canvi, en la seva accepció d’“aixecar-se contra l’autoritat establerta”, encaixa perfectament amb el que vull dir. Per últim, l’adjectiu cromàtic ‘groga’ l’he triat simplement perquè va ser el color de la Via Catalana. Perquè qui més qui menys té una samarreta groga a casa, vaja.

Anem per feina. Hi poden haver un parell de moments crítics, en l’evolució d’això que coneixem com “el procés”. Crítics des de dins, s’entén, perquè des de fora ja s’encarregaran que n’hi hagi uns quants més. El proper el tenim a sobre, ja: la pregunta. La famosa pregunta. Correm el risc que des del Parlament, del Govern o d’on sigui que vingui, ens arribi una cosa descafeïnada i/o confosa. S’ha dit mantes vegades, però hi insistirem: si hi ha procés és perquè milions d’independentistes han sortit al carrer. Fins ara, els federalistes o els ‘terceraviïstes’ no havien reclamat res de res. Tot semblava indicar que ja hi estaven bé, com estaven. En canvi, ara volen una pregunta “inclusiva”. Que se la guanyin. Que treguin uns quants centenars de milers de persones al carrer. Si no, la consulta ha de preguntar explícitament sobre la independència. La resta seria una presa de pèl.

Doncs bé: digueu-me desconfiat, però la veig probable, la presa de pèl. Això que des dels partits de Govern (CDC i UDC) s’insisteixi tant a dur a terme “una cimera de líders”, em fa mala espina. Fins ara, com dèiem, qui ha tirat del carro ha estat la gent, sortint al carrer i reclamant dels polítics allò que volen. En altres paraules: el carrer ha estat, és i seguirà essent la garantia que el procés anirà endavant. I francament, això de “cimera de líders” em sona a “conxorxa de despatxos”. I als despatxos, els partidaris de la pregunta inclusiva, és a dir, els partidaris de l’ambigüitat, poden ser majoria. Que no ho seran, que CDC està més compromesa que UDC i ICV? Quan ho vegi ho creuré. En qualsevol cas, si ningú no té la intenció de fer-nos una jugada de darrera hora, les negociacions sobre la pregunta s’haurien de fer sense amagar res, a la llum del dia. No calen cimeres per decidir obvietats. Primer moment crític, doncs.

I el segon, quin serà? Doncs el segon moment crític pot arribar, si superem satisfactòriament el primer, quan el govern espanyol ens digui que de consulta, referèndum o com en vulguem dir, res de res. Que no hi ha permís. Imagineu ara que, quan això passi, els de la pregunta inclusiva compareixen públicament per dir-nos que estan desolats, que ho senten molt, que han fet el que han pogut, però que els  ha estat impossible. Segon moment crític.

Ja som al cap del carrer. Ja tenim aquí la necessitat d’una possible revolta groga. Tant si es confirma un com l’altre temor, només hi haurà una manera de retornar les coses a lloc: mobilitzant-nos un cop més. Vestint-nos de nou la samarreta groga i sortint al carrer. Recordeu la revolució de vellut, o la taronja, o el que s’esdevé avui a Ucraïna? No vull fer-ne una translació mimètica. La de vellut va acabar amb un règim, però només va ser un pas intermedi abans de la definitiva separació de Txecoslovàquia. La Taronja no va resoldre tots els problemes d’Ucraïna, com ho demostra la revolta actual. Ni tan sol no em vull referir al tema de la UE, ja que això d’Ucraïna va molt més enllà. Agafo aquests exemples com a mostra que quan les mobilitzacions ciutadanes són de debò i van a fons, els governs afectats no hi tenen res a pelar. La gent els fa canviar o fins i tot caure a base, simplement, de ser-hi. D’insistir. De persistir en reclamar allò que vol.

Si ens volen donar gat per llebre amb l’excusa de la pregunta inclusiva; si ens volen fer combregar amb rodes de molí amb l’excusa de la legalitat espanyola; si volen ignorar la veu majoritària del carrer, no tindrem excusa si no demostrem que el carrer és nostre i no d’ells. Que com a ciutadans de ple dret estem disposats i disposades a ocupar-lo i no abandonar-lo fins que ens l’hagin retornat.

Però per aconseguir això cal que tothom hi estigui disposat. I també aquí tinc els meus dubtes. Sento semblar derrotista, però acabaré amb un símptoma preocupant. Ja fa dies que em pregunto, com a soci d’Òmnium Cultural, com és que l’entitat no ha fet pública encara la seva proposta de pregunta, com estan fent tantes i tantes entitats de la societat civil. Que està passant? Ho deixo aquí…

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: