Skip to content

VOTEU NO!

Octubre 6, 2013

VOTEU NO!

Més enllà de les brometes que es puguin fer sobre terceres vies, crec que hi ha dues evidències.

Primera: si mai hi ha hagut federalistes, no han donat senyals de vida fins ara. A Espanya, tant IU com especialment el PSOE, que podrien ser els màxims representants de la idea, han anat acumulant renúncies des de la transició: del marxisme a la socialdemocràcia, de la república a la monarquia, del dret d’autodeterminació al constitucionalisme i, per descomptat, del federalisme a l’unionisme. I pel que fa a Catalunya, on sembla que resistien els pocs federalistes autèntics que podien quedar, només en sabíem coses cada quatre anys, quan tocaven eleccions a les corts espanyoles i posaven per escrit quatre fórmules retòriques que no anaven més enllà. La resta del temps, res de res.

Segona:  a Catalunya s’ha anat gestant, cada cop amb més contundència, un moviment reivindicatiu de base popularment transversal que reclama la independència política. Així, sense embuts, dient les coses pel seu nom. Un moviment que no es cansa de mobilitzar-se mitjançant demostracions que no havíem vist mai i no sabem si mai tornarem a veure en tota Europa. Una cosa així no pot ser menystinguda, reclama una resposta clara. Evidentment, no es pot dir de manera taxativa que no hi hagi altres moviments que també voldrien ser escoltats, però fins ara no se’ls ha vist ni sentit. No parlo d’alguna declaració, article o manifest escadusser. Parlo de centenars de milers, de milions llargs de persones al carrer. Mentre no es demostri el contrari; mentre ningú no mostri una capacitat de convocatòria equiparable no ja a la totalitat, o a la meitat, sinó simplement al 10% de la mobilització independentista; mentre no torni algú de Madrid amb una proposta clara; mentre no tinguem negre sobre blanc un document que expliqui quins articles de la Constitució es pretén reformar i com es vol fer; mentre no s’esdevingui alguna d’aquestes coses, només hi ha una reivindicació que reclama resposta: la voluntat d’independència.

A partir d’aquí, la conclusió és clara: pregunta concreta amb només dues opcions. SÍ a la independència, NO a la independència.

Tornem al principi, que tinc ganes de contradir-me: malgrat tot, sí que crec que existeixen els federalistes. N’hi ha de tres tipus:

Primer: els qui ho eren però ja no ho són. Públicament, coincideixen amb els Requejo, Ramoneda, Romeva i tants altres que ho han explicat amb claredat: eren partidaris de la solució federal, però han arribat a la conclusió que aquesta, a Espanya, és inviable. Dos no es federen si un no vol, i han decidit fer el salt a la solució de l’estat independent. Privadament, són els qui les enquestes indiquen que han decidit canviar de vot: abandonen desenganyats els partits suposadament federalistes, als qui veuen ara sense un nord clar, i estan disposats a votar partits independentistes.

Segon: els qui encara ho són de bona fe. Ho sento, però a nivell públic no en sé veure cap. A nivell privat abasteixen les files dels indecisos, i tot i que hi ha qui diu que es decantaran per la solució conservadora, és a dir pel vot negatiu, jo estic convençut que si aspiraven de debò a la via federal vol dir que no acceptaran de cap de les maneres el cul de sac autonomista en què estem ficats. Són el grup que, enfront del sí/no, optaran pel SÍ. Perquè si una cosa no són és immobilistes.

I finalment hi ha els de la tercera via. Per dir-ho planerament, unionistes camuflats amb més o menys gràcia. Navarro, Duran, Valls… gent que, com dèiem en començar, mai no han fet una sola proposta que aportés alguna novetat consistent en la relació Catalunya (PPCC)/Espanya. Una relació que ara diuen que cal canviar, perquè no els queda cap més remei si no volen ser engolits pel pes de la història… i pel moviment popular que exigeix una modificació tan de fons que pot ser titllada d’autèntica revolució. És a aquesta gent a qui adreço la meva proposta:

Vosaltres no sou independentistes, en això ens posaríem d’acord ben de pressa. Per tant, el vostre vot en una disjuntiva independència sí/independència no, és molt clar: NO. Simplement. NO. Ras i curt. Voteu que NO. Si els vostres arguments tenen consistència i aglutinen seguidors, ells també votaran que NO. I aleshores, si guanya el NO, com que sembla que tothom està d’acord en què cal canviar coses, presenteu la vostra proposta federal.

Entretant, però, deixeu en stand by les vostres pràctiques de politiqueig antic i resclosit. Ha arribat l’hora de la veritat. L’hora de revoltar-se. L’hora del SÍ.

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: