Skip to content

DIJOUS AL PARLAMENT

Juliol 20, 2013

 

La política parlamentària esdevé, sovint, considerablement àrida. Una aridesa que no s’acostuma a detectar portes enllà de la cambra, on arriben només els ressons dels grans moments institucionals. Però per sort o per desgràcia, no es vota cada dia una Declaració de Sobirania, ni de bon tros. Comissions de tota mena, preguntes orals i escrites, compareixences, interpel·lacions, mocions, ponències, iniciatives legislatives populars, proposicions no de llei, proposicions de llei i una inesgotable tirallonga de terminologia sovint indesxifrable pel comú dels mortals però imprescindible per a la bona governança de la Cambra, omplen les hores de ses senyories. Hores farcides, a més, de tot tipus de reunions, ja siguin de caràcter formal, amb col·lectius representants de la societat civil, o informal, entre els mateixos diputats i diputades i, fins i tot, si es dóna el cas, amb visitants presents entre el seients del públic, o amb trucades telefòniques a l’exterior.

Dijous 18 de juliol era un d’aquests àrids dies. Per constatar-ho, n’hi ha prou veient l’enunciat de dues de les mocions que s’hi havien de debatre. Recordem, abans, la definició de la paraula moció que trobem al web del Parlament de Catalunya:

Moció: manifestació de la posició de la cambra sobre alguna qüestió debatuda en una interpel·lació. Una vegada admesa a tràmit per la Mesa, s’inclou en l’ordre del dia de la sessió plenària següent a la de la interpel·lació.

Com es pot veure, doncs, les mocions no representen precisament un dels moments més “èpics” de la vida parlamentària. Però tornem a les de dijous. Una la presentava el grup parlamentari de Ciutadans, i tractava sobre “la reforma de l’Administració pública i el servei públic”. L’altra la presentava el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, i feia referència a “la proposta del Govern de l’Estat de reforma de l’Administració pública”. Recordem que les mocions representen només un posicionament del Parlament sobre un tema debatut prèviament, i que no tenen en absolut rang de llei ni res que se li assembli. Una moció expressa una voluntat determinada, però allò que s’hi tracta pot donar encara moltes voltes al llarg de la vida parlamentària.

El dimarts anterior al dijous que ens ocupa, els partits de l’esquerra parlamentària -PSC. ICV, CUP i ERC- van convocar una roda de premsa conjunta als locals de TV3 per fer saber la seva disconformitat amb l’ERO que el Govern té pensat aplicar al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i que representaria l’acomiadament de 312 treballadores i treballadors. Res a veure, és evident, amb les dues mocions que s’havien de debatre dos dies més tard a la Ciutadella. I va ser allí on, de manera sorprenent, ICV va comunicar que tenia la intenció de presentar dues esmenes, una a cadascuna de les mocions de C’s i ERC, exigint la retirada de l’ERO. I va instar ERC a acceptar la que feia referència a la seva moció.

Per què dic “de manera sorprenent”? Molt senzill: perquè si vols fer un actuació parlamentària sobre un tema tan important, que posa en joc el futur d’una de les estructures d’estat més essencials del nostre país, el més normal és que ho treballis, i que ho facis a fons. Que encetis un debat al Parlament -una interpel·lació-, que preparis la consegüent moció, i que ho facis de manera monogràfica. Que no aprofitis un altre debat sobre possibles reformes de l’Administració on saps, per exemple, que es parlarà de les modificacions plantejades des de Madrid, a les que segur que caldrà fer-hi front, per fer entrar per la porta del darrere unes poques ratlles exigint la retirada de l’ERO i prou. Perdent la possibilitat -que l’aridesa parlamentària et permet malgrat tot- de treballar un posicionament i presentar-lo amb la deguda solemnitat. Quan no has fet tot això, dones peu -si més no és el que em passa a mi- a sospitar que no és l’ERO el que et preocupa, sinó alguna altra cosa. En qualsevol cas, el representant d’ERC present a la roda de premsa va respondre, de manera lògica, que no sabia què faria C’s amb l’esmena d’ICV, però que estava segur que ERC i ICV no havien de tenir cap problema per consensuar el text. Va emprar explícitament la paraula “consensuar”, perquè és el que es fa quan hom és l’autor d’un document i algú altre proposa modificar-lo: es parla per veure si hi ha possibilitats d’acord. I tot feia pensar que n’hi hauria.

Però no. Va arribar dijous 18 i tot va saltar pels aires. Recordem que l’esmena d’ICV només reclamava la retirada de l’ERO, que no aprofundia en la molt preocupant situació de la CCMA (la “Corpo”, com en diuen familiarment), i que, en definitiva, no resolia res de res. Perquè, si s’aprovava, només deixava clar que la majoria del Parlament, en un punt intermedi del problema, considerava -fins i tot, si voleu, exigia- que es retirés l’ERO. Però que això no era més que una simple moció, que no obligava en absolut la direcció de l’ens, que seguiria endavant amb la tramitació de l’expedient. Podia esdevenir, això sí, un element més a tenir en compte. Però un element fàcilment modificable, per exemple, amb una altra moció. N’hi ha, de mocions, que insten a seguir amb els tràmits d’una llei. Aquesta no feia ni això. Era, hi insisteixo, un pronunciament puntual. Poc o molt, foc d’encenalls.

I què va passar, el dia 18? Més o menys el que passa sempre en aquest casos. Converses, negociacions, més converses i més negociacions. Que van durar, segons expliquen negociadors de totes les parts, 3 hores ben bones. 3 hores durant les quals ERC va parlar amb membres dels diferents comitès d’empresa (ràdio i televisió) de la CCMA, amb CiU i amb ICV. Durant les converses, ERC va proposar transaccionar (és a dir, modificar de comú acord) l’esmena d’ICV en un sentit molt específic: seguir reclamant la retirada de l’ERO, però afegir-hi una alternativa. Si això esdevenia impossible, incloure a l’hora de negociar l’expedient un seguit de mesures que en desvirtuessin la intenció, convertint-lo, de fet, en una altra cosa. Concretament, ERC proposava el següent:

– Reducció dels costos de les estructures directives
– Jubilacions
– Reduccions de jornada
– Reduccions progressives del sou, exceptuant-ne els més baixos

Res que no estigui passant, avui, amb multiplicitat de col·lectius, començant pel funcionarial. Unes mesures pròpies d’epoques de crisi, però destinades a salvar els llocs de treball i, per tant, el projecte de la CCMA com a servei públic. No és el mateix una jubilació anticipada que un acomiadament. No és el mateix una reducció de jornada que un acomiadament. No és el mateix una reducció del sou que un acomiadament. I, sobretot, no és el mateix reduir costos en les estructures directives que fer pagar la crisi als treballadors de base o intermedis.

Com es veu, un redactat molt més ben elaborat que el brindis al sol que feia ICV. Un redactat, a més, recolzat per una qüestió cabdal: ERC havia aconseguit que CiU -començant pel President de la Generalitat- es comprometés a incorporar-lo a la Mesa de Negociació amb els sindicats de la CCMA. És a dir, que la moció anava més enllà de l’aridesa parlamentària, saltava les parets de la cambra i, excepcionalment, es convertia en un compromís seriós de millora de la situació. Val a dir, a més, que els membres dels comitès amb qui es va parlar durant la negociació també s’hi van mostrar favorables.

I aleshores va arribar la trencadissa. ICV va dir que el que proposava ERC era l’acceptació de l’ERO negociant-ne les condicions, i hores més tard els comitès d’empresa desmentien l’acord. Ara es pretén fer aparèixer la gent d’ERC com uns traïdors que incompleixen el compromís, adquirit amb els treballadors i treballadores de la CCMA, de donar-los suport en el moment delicat que estan passant. Jo mateix, militant d’ERC, ja he hagut de veure com un amic treballador de TV3 m’engegava literalment “a la merda”, acompanyant la imprecació amb un seguit d’epítets que prefereixo estalviar-vos. S’està fent córrer la idea que estem jugant amb el pa de 312 famílies, i això no ho podem acceptar. Jo, si més no, no puc.

No puc perquè, a banda del fet que ja hem comentat a bastament la importància real i efectiva d’una moció, tinc uns convenciments molt clars dels motius pels que això ha passat:

– A ICV estan molt preocupats per les enquestes que no paren de sortir, on s’indica que ERC és ja la primera força catalana en intenció de vot, cosa que vol dir que és també la primera força de l’esquerra catalana. En un moment de franca davallada del PSC, a ICV veuen amb frustració que no són ells els qui en surten més “beneficiats”.

– Un dels arguments recurrents de Ciutadans a l’hora de fustigar el sobiranisme català és el de la mala gestió econòmica. Acusen la Generalitat (no només el Govern sinó la majoria dels partits) de dilapidar els diners en temes d’adoctrinament independentista, deixant el conjunt de la població en una situació crítica, en un dia a dia cada cop més empobrit. I a l’hora de posar exemples a la seva mentida, dos són els temes estrella: les “ambaixades” i TV3. ICV sabia que si pactava amb ERC no en trauria el rèdit que buscava, que no era altra que desgastar un partit que va tan bé a les enquestes, i per fer-ho no va tenir cap problema a posar bona cara quan C´s els va dir que ells sí que acceptarien la seva esmena. M’estalvio qualificar una maniobra de tan baix nivell, traduïda en la frase que un diputat de les “esquerres de debò” va deixar caure als passadissos del Parlament: “Els hem colat un gol”.

– És evident que dijous no es va negociar amb els comitès d’empresa de manera formal, sinó amb alguns representants concrets, que van donar el seu vist i plau a l’acord. Un vist i plau desmentit després pels qui remenen les cireres als sindicats. Uns sindicats, un sindicat especialment, que a TV3 manté una relació molt fluïda amb ICV. És a dir, que hem tornat a l’època en què el sindicat era una branca més del partit. A mi, que sóc delegat sindical d’un sindicat d’esquerres, em dol especialment.

I ara què? Doncs ara l’ideal seria que tornessin la calma, la tranquil·litat i la coherència. Per la banda d’ERC, estic segur que se seguiran fent tot els esforços, els possibles i els impossibles, perquè es reprenguin les negociacions entre comités d’empresa i el Govern. I, evidentment, que no es deixarà de petja CiU, per tal de garantir que compliran el seu compromís amb ERC d’abandonar la inacceptable postura que mantenien sobre l’ERO, i obrir una negociació encaminada a garantir la supervivència d’unes realitats que tant han fet, fan i han de seguir fent per a l’existència mateixa d’aquesta nació: TV3 i Catalunya Ràdio.

I ICV? No s’han d’adonar de res, perque saben què estan fent. Simplement, espero que deixin de fer-ho. Però en sóc escèptic. I us posaré un exemple de fa poques hores:

Niccola Tanno és un dels fundadors de l’associació “Stop! bales de goma”. És una de les persones que ha perdut un ull a causa d’un d’aquests projectils, disparat per un mosso d’esquadra. Ahir mateix, 19 de juliol, un jutge va arxivar el seu cas “a falta d’autor conegut i falta d’acreditació dels fets”. Més o menys, el que han dit durant mesos, i que per sort sembla que pot començar a canviar, sobre el cas d’Ester Quintana. Tanno va perdre el seu ull el 12 de juliol de 2010, durant les celebracions per la victòria futbolística de la selecció espanyola. Admeto que a mi la “Roja” em deixa més aviat fred que calent, però tot i així no recordo cap declaració de cap membre d’ICV en favor del jove Niccola. I diria que des d’ahir (a no ser que se m’hagi escapat) tampoc no he sentit res. I això que sempre ha estat un tema que ha preocupat, si més no a nivell mediàtic, els amics de les “esquerres de debò”. Sabeu què passa, però? Doncs que el màxim responsable dels mossos d’esquadra, el titular de la conselleria de Governació el dia 12 de juliol de 2010, es deia… Joan Saura.

No té raó qui crida més que els altres. Ni qui menteix. Té raó qui treballa honestament. Al final, són les actuacions concretes i no la retòrica filibustera les que acaben posant cadascú al seu lloc.

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: