Skip to content

CORRUPCIÓ i SOBIRANISME

febrer 23, 2013

carpeta

Ja, ja ho sé: tothom té dret a pensar com vulgui, i a defensar allò que pensa. Amb vehemència, si cal. Per tant, no crec que hi hagi cap problema si responc vehementment a plantejaments igual de contundents. Plantejaments de suposats progressistes que ens acusen, a determinats independentistes (bàsicament als d’ERC), de defensar encausats de CiU en diversos casos de corrupció amb l’excusa que es tracta d’un atac al procés sobiranista. Dit d’una altra manera: embolcallem xoriços amb l’estelada perquè hem pactat amb CiU, abandonant tot plantejament progressista.

No sé si riure o plorar, davant d’aquesta obsessió per aparèixer tan íntegres que s’acaben desintegrant, perdent tota capacitat d’anàlisi en l’esforç per aparèixer com els únics defensors de totes les causes, mentre ignoren la causa nacional. Ningú no ho diu, que la gent imputada no hagi comès delictes, que no sigui cert tot el que s’està denunciant. Ara bé: impedeix això que s’admeti sense embuts que les clavegueres de l’Estat es troben darrere del fet que estigui apareixent tot alhora? I no em refereixo només a casos que impliquen CiU, sinó a “tot”.

Quant feia, que s’investigava el cas Mercuri? Quan el cas Pretòria, a Sabadell ja se’n parlava. Des de molt abans, se’n parlava. No obstant, no va esclatar fins a novembre de l’any passat. Sí, el mes del 25N, i a instàncies del fiscal anticorrupció.

I el cas Manga? És una ramificació del cas Pokémon, que va esclatar l’octubre de l’any passat després de 9 mesos d’escoltes. I un cop inspeccionat el material, han trigat 4 mesos més a adonar-se que també afectava Catalunya? Què passa, que la cinta d’aquell dia no l’havien escoltat?

I què me’n dieu del cas dels espies? Què me’n dieu del fet que la Policía Nacional escorcolli les seus de Método 3 a Barcelona i Madrid, però només detingui gent aquí i es parli únicament de les caixes de Barcelona, com si a Madrid no s’hi hagués trobat res? Sabeu què? Que el més probable és que, efectivament, no hi hagin trobat res, a Madrid. Però fer-hi un escorcoll el converteix en un cas d’abast estatal i dóna la coartada perfecta a la PN per assumir-ne la investigació deixant de banda els Mossos.

Quina diferència, tot plegat, amb el cas dels papers del Sr.Bárcenas, sorgits enmig del cas Gürtel, que fa anys que és notícia permanent.

Hi insisteixo: no dic que tots els implicats siguin innocents, com tampoc no dic, òbviament, que tots siguin culpables. Però benvolguts suposats progressistes, de debò no us fa gens de mala olor que hi hagi hagut expedients guardats des de fa anys (alguns més dels que he plantejat ara), esperant el moment idoni per a treure’ls? Quina explicació hi pot haver al fet de conèixer un delicte i permetre que el responsable segueixi voltant tranquil, com si res, durant temps i temps? No serà que algú –aquest algú amagat darrere l’eufemisme “clavegueres de l’Estat”- sabia que aquests expedients farien mal a la política catalana, i ha tingut la paciència d’amagar-los fins que aquest mal hi esdevingut  productiu? Perquè què hi ha més productiu, per a l’Estat, que torpedinar el procés sobiranista? No estem justificant res de res, sinó tot el contrari: ens exclamem que no s’hagi destapat abans!

I ara, tothom a valorar què cal fer amb les persones imputades. Mireu, jo crec que encara que és cert que la corrupció és la corrupció aparegui quan aparegui, el moment polític que vivim no és un moment qualsevol. I que ningú no interpreti que estic intentant dir que ara cal fer servir mà dura perquè interessa, que si no ja faríem la vista grossa. No. El que plantejo és que cal demanar un exercici de generositat fins i tot en aquells casos que hi hagi dubtes sobre la responsabilitat o no d’algú. La sensació que la porqueria s’escampa arreu no pot seguir creixent. I això vol dir que si algú és imputat ha de dimitir automàticament, sobretot si milita en partits sobiranistes. Ja sé que això pot resultar terriblement injust, sobretot en ajuntaments de poblacions petites on la pròpia batalla política salta sovint als jutjats, i on et pots veure imputat per històries en les que no hi tens res a veure, però cal que tothom es mentalitzi que no podem córrer riscos. En aquest punt, màxima contundència. Ahir mateix es va produir un cas de dimissió en què l’afectat ni tan sols no estava imputat, només era testimoni en la fase prèvia –d’instrucció- d’un judici. No sé si cal anar tan enllà, però està en la línia del que dic.

Hi insisteixo: no pretenc justificar res ni ningú. Esperem que la justícia posi tothom al seu lloc. A qui li pertoqui, a la garjola. A qui no li pertoqui, a la palestra per ser degudament desagreujat. Hi ha moltes maneres de lluitar per la independència, i una és sacrificant-se. Com hi ha moltes maneres de lluitar pel dret a decidir. Però una d’elles no és, en absolut, la màscara de puresa i integritat absoluta utilitzada per suposats progressistes per posar pals a les rodes del procés. La corrupció és molt greu, però també ho és la hipocresia.

NOTA: escrit començat el 21/02/2013 i acabat el 23/02/2013

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: