Skip to content

MAS STYLE versus PEOPLE STYLE

Novembre 28, 2012

Clàssic fotograma de la pel.lícula “Els 10 manaments” (1956), dirigida per Cecil B. DeMille, i protagonitzada per Charlton Heston

Aquest no és el projecte d’Artur Mas. I escric expressament “no és”, i no “no era”, per deixar clar que no estic parlant del resultat de les eleccions, que no m’estic afegint als que diuen que el procés d’independència s’ha d’aturar perquè el projecte de Mas ha fracassat.

No, aquest no és el projecte d’Artur Mas com no és el projecte d’Oriol Junqueras, ni de la CUP, ni tan sols de López Tena. Aquest projecte, que va començar el passat mes de setembre i encara es troba en ple desenvolupament, és el projecte de la gent. El discurs que el president va pronunciar el 12 de setembre era conseqüència directa de la manifestació de l’11 de setembre. La convocatòria d’eleccions era conseqüència directa de la manifestació de l’11 de setembre. La resolució parlamentària amb què es va tancar la legislatura era conseqüència directa de la manifestació de l’11 de setembre. I la inclusió de la realització d’una consulta d’autodeterminació a bona part dels programes dels partits que es van presentar a les eleccions del 25N era conseqüència directa de la manifestació de l’11 de setembre.

Des de Madrid ens han volgut fer creure que l’inici del procés sobiranista era una decisió personal d’Artur Mas i que, per tant, el procés ha embarrancat, i no és cert. Després de veure el que va passar el dia 11, que tothom intuïa però ningú no imaginava en l’exacta mesura que es va produir, Mas va haver d’estripar el discurs que tenia preparat per al dia 12 i escriure’n un altre a correcuita. Evidentment, va tenir la valentia d’agafar el toro per les banyes i, com ha de fer tot president que vulgui exercir realment com a tal, assumir el que li demanava la majoria de la població. Això li ho reconeixerem sempre. L’error va ser un altre.

L’error va ser creure que avui, en ple segle XXI, la societat catalana reaccionaria als mateixos estímuls que va reaccionar durant bona part del segle XX. Que allò que li va funcionar tan bé a Jordi Pujol, la identificació del país amb el partit, també li funcionaria a ell. Que podia fer-se dipositari, ell tot sol, de¨”la voluntat d’un poble”. Que podia obviar les circumstàcies d’aquest poble, la seva pròpia diversitat i la crisi econòmica en la que viu des de fa ja massa temps.

El milió i mig de persones que va sortir al carrer l’11 de setembre no eren militants d’un partit. Ni de dos, ni de tres. Eren, són, militants d’un país. Hom no pot dir que ha entès el missatge de la gent, que assumeix el projecte de país, i fer després una campanya electoral centrada només en un projecte de partit. Quan “El Mundo” va orquestrar el seu matusser atac a Mas i Pujol, el president va dir allò de “no és un atac a la meva persona, és un atac a tot el país”. Res a dir-hi, al contrari. Però tot seguit va demanar una resposta contundent de la gent, reclamant-los que anessin massivament a les urnes…  a donar la majoria absoluta a un partit, no al país! La contradicció era massa evident.

D’acord que per a un polític no ha de ser fàcil sortir en campanya demanant que la gent doni suport a una idea més que a un partit, i demanar-ho de debò, obviant retòriques polítiques clàssiques. Però si Mas ho hagués fet, si no s’hagués entossudit a reclamar una majoria de 68 escons “partidistes” en lloc d’una de 90 escons “nacionals”, potser les coses li haurien anat d’una altra manera.

El cas és que ens n’hem sortit. Dir el contrari seria el mateix que admetre que Madrid tenia raó, que aquest no era un projecte de país sinó de partit, que no era un projecte nacional sinó de Convergència. I no és així. Com recorda avui un diari gens sospitós de ser convergent com “El Periódico”, a 909 de les 947 poblacions de Catalunya va guanyar un partit que defensa la consecució d’un estat català. I a la immensa majoria, la segona força en nombre de vots també està a favor del projecte. I suposo que ningú no hi posarà objeccions perquè en lloc de 90 escons en tinguem 87. Com dic a l’entrada anterior, comptem el nombre absolut de vots i encara tindrem menys dubtes.

El que no pot ser, el que no es pot admetre de cap de les maneres, és que perquè a algú no li han funcionat com esperava les expectatives de partit que havia dipositat en aquestes eleccions, es faci enrere. Ha arribat el moment de la negociació, cert. Però només es negocia sobre aquelles coses en les que no es coincideix. Tot pacte comporta indefectiblement alguna cessió. I es cedeix en allò que et diferencia de l’altre, no en allò que t’hi uneix. Si hi ha un punt programàtic que diu exactament el mateix en dos programes diferents, oi que no tindria sentit que cap de les dues parts utilitzessin aquest punt com a eina negociadora? Doncs tant el programa de CiU com el d’ERC expliciten sense cap mena de dubte que durant aquesta legislatura es durà a terme una consulta d’autodeterminació. Així, sense embuts. A no ser, és clar, que qui ara el vol negociar no se l’acabés de creure del tot quan el va redactar…

És per aixó que quan llegeixo que CiU “ofereix” la consulta a ERC a canvi que ERC assumeixi el programa econòmic de CiU perquè “la realitat és la que és i no dóna per a més”, se’m regiren els budells. I no puc evitar de pensar que a l’electorat convergent no li deu fer gota de gràcia veure com algú converteix l’esperança, la il·lusió, el somni, el projecte compartit per una gran majoria de la ciutadania catalana, en poc més que un plat de llenties que es posa sobre la taula per canviar-lo per un plat de macarrons.

Això no és assumir la voluntat d’un poble. Algú està confonent el projecte nacional amb el guió d’una pel·lícula. I per oscaritzada que acabi, per èpica que esdevingui, per atractiu que resulti el cartell que l’anuncia, una pel·lícula és només una pel·lícula. I això, ara, va de debò.

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: