Skip to content

Blog de campanya 7: SEGON DISSABTE

Novembre 18, 2012

De nou la parada d’ERC al mercat de Vic. En primer terme, Marta Rovira repartint material informatiu. Al seu costat, el regidor vigatà Joan Ballana.

 

Com cada dissabte, parada en dia de mercat. I com cada dia que muntem parada, es confirmen tres dades que van a més:

–  La gent se’ns apropa, no cal que els anem a buscar.

–  Moltíssimes persones demanen específicament el programa electoral.

–  Gairebé tothom ens diu que assistirà a l’acte central d’Osona que farem dimarts al recinte firal del Sucre. Comencem a intuir que serà espectacular, i als que hi érem ens ve al cap l’històric acte d’en Carod al Vigatà, l’any 2004.

Després de la parada, en Joan López, regidor de cultura de Vic, la Marta Rovira i jo mateix, vàrem anar a fer un cafè amb un professor de la Universidad Complutense de Madrid, que estava interessat a parlar amb nosaltres perquè li expliquéssim el procés sobiranista català. Parlava un català correctíssim, après per primer cop fa un munt d’anys, quan va viure una mesos a la comarca, crec que a Gurb. Des d’aleshores, la seva relació amb Osona ha estat constant, arribant a publicar algun llibre sobre les seves cases rurals.

El cas és que ens hi vàrem estar més d’una hora. Més d’una hora amb algú que no pot ni tan sosl votar-nos. Jo no podia evitar pensar que molt poques hores després la nostra Secretària general seria al BTM de Barcelona, fent campanya davant de milers de persones que sí que ens poden votar, i ara esmerçava temps (que no tenia) i esforços amb una sola persona que, a més, no ho podia fer. I em va agradar.

Per cert, i ja que parlo de l’acte central… finalment, per qüestions de logística familiar, no vaig poder ser-hi. Deu ser cosa del lloc, perquè fa més de tres dècades, l’any 1980, tampoc no hi vaog poder ser quan NE hi va dur a terme un acte de campanya que ha esdevingut mític (estava fent la ‘mili’). Aquell dia va començar amb la frase de Jordi Carbonell “És la fi d’una gran cursa”… Aleshores, no vàrem poder completar la cursa i NE no va entrar al Parlament. Ara, ERC no només hi entrarà sinó que cada cop estic més convençut que el partit serà decisiu en el procés cap a la independència que acabem d’endegar.

L’any 198o, Lluís Llach donava suport a NE. Ara ho fa amb ERC. La història sembla entestatada a retornar-nos el que ens va prendre.

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: