Skip to content

Blog de campanya 3: COMENCEM AMB FORÇA!

Novembre 11, 2012

ORIOL JUNQUERAS, CANDIDAT

A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

L’inici de campanya ha estat intens. De fet, aquest apunt em serveix per parlar d’una característica que no s’acostuma a ssociar amb les campanyes electorals, que van molt més enllà dels mítings i les visites a empreses i mercats. Hi ha tot un altre seguit d’esdeveniments que no són estrictament propis d’aquestes dates sinó que es produeixen també durant la resta de l’any, i que inclouen una diferència substancial: la relació funciona estrictament a la inversa. En lloc de ser el/la candidat/a qui informa la gent que ha anat a escoltar-lo, és ell qui s’informa del que li diu la gent. Hi insisteixo, no és el cas típic de la visita a algú que t’explica la seva problemàtica perquè li diguis que la tindràs en compte, sinó algú de qui tu reps informació que saps que et servirà. Durant la campanya i més enllà. En aquests tres dies, aquest tipus d’acte s’ha intercalat amb altres de més clàssics, fins i tot tradicionals. Però m’estic embolicant, i serà millor que concreti.

DIA 8. PREMIS ‘SOM VIC’

Mercè Generó i Joan Brugués després de recollir els guardons.

No era en absolut un acte de campanya. De fet estava programat per al mes de setembre, però diversos problemes d’agenda van obligar a ajornar-lo, quan encara no se sabia que coincidiria amb el final de precampanya. Es tractava de la tercera edició dels premis ‘Som Vic’, organitzats per ERC de Vic i l’associació Som Vic, sorgida a l’entorn del partit però que va més enllà d’aquest, amb membres no afiliats a ERC. Són uns premis de caràcter honorífic, sense dotació econòmica, destinats a reconèixer la tasca de persones o entitats a l’hora de potenciar determinats valors de ciutat: compromís, participació, solidaritat, diàleg…

Enguany hi ha hagut dos premiats: el Fòrum de debats de Vic i XEISO (Xarxa d’Entitats d’Inserció Sociolaboral d’Osona). No en detallaré els mèrits, ja que són perfectament consultables per internet. Sí que, a títol anecdòtic, vull comentar una cosa.

Em va tocar presentar l’acte (cosa que em va omplir de satisfacció, no ho negaré). Des del primer moment vaig intentar no barrejar-ho amb la campanya i, fins allà on fos possible, amb la política. Si me’n vaig sortir més o menys va ser gràcies als guardonats, que van assumir sense problemes que l’acte fos coorganitzat per un partit polític. Simplement, els dicursos de tothom -inclosos els premiats, els membres del jurat i els companys d’ERC que hi van intervenir- van confluir en un mateix interès: el futur. Un futur que anhelem carregat de valors. I amb això n’hi havia prou. En resum, un acte dels que deia que serveixen per formar els candidats. Per aprendre.

DIA 8/9. INICI FORMAL DE CAMPANYA. EL (DESFASSAT) PRIMER CARTELL

Candidates i candidats d’ERCi JERC Osona en una de les tradicionals fotografies d’inici de campanya.

Podia ser la nit de cap d’any. O de reis. Les sensacions vénen a ser les mateixes, però amb una important diferència: només interessa a quatre gats, els tres polítics i el periodista. No nego l’interès del ritual de l’acte inicial. El que nego, o com a mínim em qüestiono, és el fet del cartell en si. No fa pas tants anys que sortíem a encartellar cada nit, i les discussions entre partits eren recurrents. Ara es fa en dies comptats, i els plafons preparats per a l’ocasió acostumen a aparèixer mig buits. També fins fa poc jo deia que el primer cartell era com la publicitat: no vendràs més pel fet que el teu producte surti per televisió, però vendràs menys si no hi surt. No et votaran més perquè enganxis cartells, però et votaran menys si no n’enganxes. Ara, dubto dels meus propis arguments. De fet, dubto que algú se’ls miri, els cartells.

Anècdota vigatana: no sé si passa a gaires llocs més, suposo que sí. Però no deixa de ser curiós i fins i tot interessant que la nit de l’enganxada tots els partits es reuneixin a la plaça Major i es facin una foto conjunta. Enguany, mentre ho fèiem , jo seguia gràcies al mòbil les peripècies d’altres poblacions on, per exemple, des de les 11 (!) de la nit tothom s’havia llançat a una esbojarrada cursa “enganxadora”. Nosaltres, tots, esperàvem pacientment el moment. No sé què vol dir. No sé ni tan sols si vol dir alguna cosa. Però volia deixar-ne constància.

DIA 9. JORNADES ‘DONA i TEATRE’

Inauguració de les IV jornades sobre el repertori català, dedicades al tema ‘Dona i teatre’. Organitzades pel GRAE (Grup de Recerca en Arts Escèniques) de la UAB amb el suport de l’Institut del Teatre, on es van desenvolupar.

Un altre acte que beneficia més al candidat que no pas a la inversa. Un seguit de comunicacions que van representar un devesall d’informació sobre actrius i especialment dramaturgues catalanes des del segle XIX fins a l’actualitat. I un seguit de converses amb gent molt interessant: en Francesc Foguet, del GRAE; en Jordi Auseller, liderant un grup de professors de la UVic; l’amiga Mercè Saumell, cap d’activitats culturals de l’Institut del Teatre… el que deia: una jornada ideal per fer d’esponja.

I per cloure la sessió del matí – a la tarda hi havia una taula rodona a la que no vaig poder assistir- una brillant conferència de la professora Maria Josep Ragué, de l’antic equip de Ricard Salvat. Només un detall: quan al torn de preguntes final algú li va demanar si la situació de la dona en el sector teatral es podia considerar positiva, la càustica experta, jubilada però en una exhuberant exhibició de facultats, va respondre lacònicament: “depèn de l’humor amb el que et llevis”.

DIA 10 MATÍ. PARADA AL MERCAT DE VIC

La parada d’ERC i JERC d’Osona al mercat de Vic.

Un altre dels actes clàssics, si bé aquest de contrastada utilitat. Un mètode perfecte per poder conversar amb la gent, sentir què t’han de dir i explicar-los el que penses. Sé que pot sonar a tòpic, però és així. De fet, no tothom que se t’apropa és per preguntar-te, o per debatre, o per conversar. De vegades, el que fan és criticar-te obertament. Cosa que també és d’agrair, perquè et dóna l’oportunitat de respondre.

Una anècdota entre moltes: se’ns apropa un matrimoni gran, força gran, que encaixaria en el tòpic del ‘votant convergent’. És ella qui parla. Ens demana paperetes de vot. No en tenim, les tindrem dissabte vinent. Vol un tríptic amb un extracte del programa? L’agafa. I abans de marxar, sentencia: “Em sembla que farem això (votar ERC). Els altres (CiU) ens fan molta por”.

DIA 10 TARDA. EL GLOBUS A LA PLAÇA MAJOR DE VIC

El globus/estelada d’ERC, plantat al bell mig de la plaça Major de Vic

Un acte de campanya força atractiu. Un globus captiu amb l’anagrama d’ERC i una immensa estelada, on s’hi podia enfilar la gent. El problema van ser les especials característiques de la plaça Major de Vic. A ‘peu pla’ no hi feia ni un bri d’aire. Per damunt del globus, però, els corrents deurien crear estranys remolins, o alguna cosa per l’estil. El cas és que no hi havia manera que s’enlairés. Feia goig, no es pot negar, però una certa frustració començava a envair l’indret quan, tot d’una, l’aire ‘de dalt’ va desparèixer, i el globus es va enlairar. Reprodueixo les dues piulades que vaig fer sobre el terreny:

El globus d’@Esquerra_ERC malda per alçar-se al mig de #Vic. Acabi com acabi, ja hem plantat l’estel més gran! #25N

Doncs sí! Finalment, l’estelada gegant d’@erc_osona sobrevola el cel de la Plana de #Vic! #guanyarem #noupaís

I JA ESTÀ. DIUMENGE I DILLUNS, DESCANS. DIMARTS, SANT TORNEM-HI!

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: