Skip to content

ERRORS FORMALS

Juny 24, 2012

Divendres passat, a la seva columna setmanal a “El 9 Nou”, en Jaume Espuny, a partir d’una anècdota que li acabava de passar, enfilava una reflexió que tocava la qüestió migratòria a Vic i on hi sortia, inevitablement, PxC. Val a dir que estic del tot d’acord amb la intenció de l’escrit, i és justament per això que em permeto fer-hi un parell d’observacions crítiques. Es tracta de detalls, si voleu, però exemplificadors, ja que constitueixen, per a mi, alguns dels “errors formals” que cometem massa sovint els qui, en aquest tema, pensem con en Jaume. Uns errors amb els que correm el risc d’autodesmuntar el nostre discurs. M’explico.

Per començar, anem al final de l’escrit. No per qüestionar-lo, sinó per explicar millor el que vindrà després. Diu l’articulista que la discussió -perquè d’això es tracta, d’una discussió amb dos joves que anaven en bici, gairebé l’atropellen, i fins i tot un d’ells l’acaba agredint quan els increpa- es va produir “en un català de la Plana impecable”. Cosa que dita així, sense més, ens fa pensar que es va barallar amb uns joves que fa molts anys que viuen a Osona, i que molt probablement potser fins i tot hi han nascut.

En canvi, si tornem enrere, hi trobem aquests dos fragments:

“… de cop veig que baixen dues bicicletes conduïdes per dos nois magribins a tota pastilla”.

“L’escena l’haurien pogut protagonitzar perfectament dos nois d’aquí”.

Ja hi som. Apareixen les preguntes de sempre:

Durant quan de temps has de viure aquí perquè et considerin d’aquí? Si ets nascut aquí, i parles com els d’aquí, com és que no ets d’aquí? Si la qüestió és que hi ha gent que ve de família immigrant, de quantes generacions estem parlant? Dit d’una altra manera: si tirem enrere, quants dels que ens diem d’aquí seríem realment d’aquí? I si el que ens delata és la fesomia, per què considerem d’aquí els catalans rossos i amb ulls blaus, per exemple?

N’hi hauria més, de preguntes d’aquestes. Potser em direu que són massa “de manual”. És possible, però no podem oblidar que es comença amb comentaris d’aquest tipus i s’acaba dient allò de “primer, els de casa”. No ho dic per en Jaume Espuny, evidentment. Ell mateix escriu que tot plegat ho considera provocat per la crisi, que ens porta “mal humor” i “aquesta violència que creix de manera inevitable”. El que em sap greu és la facilitat amb què es pot desmuntar una argumentació ben construïda, si tot just després s’escriuen també coses com ara “… els crits que vam intercanviar els magribins i jo…”

Estic convençut que es tracta només d’això, d'”errors formals”, sense intenció. Però el llenguatge és més important del que sovint creiem, sobretot quan determinades expressions prenen rang de quotidianitat. Si les acabem “normalitzant”, estem donant munició a aquells que pensen, com diu en Jaume, que “vénen de fora i a sobre ens peguen¨.  A aquells que manifesten, com ja ha fet el líder de PxC, que “un moro no serà mai vigatà, encara que hagi nascut a Vic”. D’acord que no li pots negar l’origen a ningú, però la mateixa paraula ja ens dóna la resposta: hi ha catalans d’origen magribí, com n’hi ha d’origen francès, itralià, xinès, castellà…

Ja ho sé, Jaume, que ni tu ni jo ni la majoria d’osonencs i osonenques no els donem ni els donarem mai la raó, als racistes, però per fer front a la demagògia cal filar molt prim. No podem caure en la trampa, i menys si ens la parem nosaltres mateixos…

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: