Skip to content

LA TEORIA DE LA RETROALIMENTACIÓ

Mai 19, 2012

 

 

 

Ahir divendres, el bisetmanari El 9 Nou em publicava un article sobre la temàtica de la immigració a Vic, directament relacionat amb la manifestació “unitària” del dia 26 de maig. Avui el reprodueixo al blog:

LA TEORIA DE LA RETROALIMENTACIÓ

Avui farem política ficció. Imagineu per un moment que en una ciutat catalana de certa rellevància –una capital de comarca, per exemple- hi ha un partit d’extrema dreta. Un partit feixista, contrari a la immigració, la joventut, el feminisme, l’homosexualitat… i profundament espanyolista, tot i que ho dissimuli dient que defensa la identitat catalana. Suposem també que a aquest partit li ha anat tan bé que va aconseguir entrar a l’ajuntament, primer amb només un regidor, que va incrementar després fins a quatre amb una forta pujada. Però que ara, tot i que gràcies a les particularitats de la llei d’Hondt ha arribat als cinc regidors, pateix un estancament important i és molt probable que hagi iniciat una clara recessió. En aquests moments, veu el futur amb incertesa.

Imaginem ara que a l’altra banda de l’espectre s’hi troba un partit dels que a mi m’agrada dir-ne “formalment radicals”. Actuen amb aparent contundència en la defensa de la democràcia directa, de la joventut, de la immigració, de la cohesió social, de la nació completa, però a l’hora de la veritat mostren un capteniment que, a efectes pràctics, es torna sovint en contra d’allò que diuen defensar. Imaginem ara que aquest partit ha entrat també a l’ajuntament, i que ha sorprès tothom amb una primera legislatura força hàbil que li ha fet augmentar considerablement el suport popular. Les particularitats de la llei d’Hondt, però, li han impedit, en una segona legislatura, passar dels anteriors dos regidors. Sumem-hi un canvi de cap de cartell en clau de ressò mediàtic i algunes baixes significatives, i conclourem que veu també el futur amb incertesa.

Suposem ara que nosaltres tenim una empresa d’assessorament polític, i que ambdues formacions, capficades amb l’esdevenidor, ens vénen a demanar consell. Estic convençut que no trigaríem gaire a fer-los la següent proposta:

En el seu moment, tant uns com altres vàreu representar una novetat. Ara, l’efecte sorpresa ja no existeix i heu de trobar algun mètode per fer-vos mediàticament visibles. L’enfrontament amb l’equip de Govern, que de vegades us ha anat tan bé, ja no us serveix. Els uns no els podeu acusar de no treballar per la independència, ja que el propi alcalde ha fet passes clares en aquest sentit. Els altres no podeu utilitzar com abans el tema de la immigració, perquè el treball que es fa des del Govern per anar resolent la problemàtica entre alguns sectors immigrants i autòctons està donant els seus fruits. Per tant, com que en teoria us trobeu als dos extrems de l’arc polític, el més fàcil és que accentueu les baralles entre vosaltres dos. Així, un farà visible l’altre i a la inversa.

Els uns podeu muntar manifestacions, com més millor. Per dissimular, podeu dir-ne “multitudinàries i unitàries”, com si fossin cosa de tothom. Els altres podeu aprofitar-les. Passeu-hi amb cotxe per davant, per exemple. Que us increpin, que us persegueixin. Agrediu-vos mútuament. Del que es tracta és de fer merder, provocar embolic, conflicte, caos públic. Amb una mica de sort, els mitjans de comunicació, immersos en la crisi i necessitats de vendre, seran el vostre altaveu. Els altres podeu acusar els uns de “quissoflautes”, bruts, comunistes i antisistema. Els uns, per reblar el clau, podeu presentar un pla per aïllar els altres. Al cap i a la fi, uns i altres sabeu que la xenofòbia i el racisme només s’aïllen resolent els conflictes socials, no amagant-los, deixant sense arguments els partits que se´n serveixen i recuperant per a la cohesió social la gent que els ha votat. I no us interessa que passi una cosa així. Els uns sabeu que “aïllant” els altres els posareu de ple sota els focus, i que encara seran més visibles. D’aquesta manera, seguireu comptant amb un enemic a qui enfrontar-vos i que us permetrà mantenir-vos en primera línia. I els altres sabeu que mentre els uns segueixin cridant, no caldrà que us preocupeu per la publicitat. La tindreu gratis.

En definitiva, uns i altres vivireu gràcies al suposat enemic. Un enemic a qui necessiteu atacar, però a qui heu de mantenir viu perquè no us interessa gens que desaparegui. Això sí, no oblideu, ni els uns ni els altres, que de tant en tant haureu de repetir que us preocupa el conjunt de la societat. No fos cas que es descobrís l’estratègia…

El que nosaltres, els assessors, no hem d’explicar ni als uns ni als altres, és que aquesta és una estratègia més vella que l’anar a peu. Se la coneix com “la teoria de la retroalimentació”, i és força perillosa. Sort que en aquest cas només es tracta de política ficció. Oi?

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: