Skip to content

#LATRIBUDELTEMPS

Abril 2, 2012

#latribudel temps és un hashtag que fem servir, a twitter, un grup de 6 persones militants d’ERC -3 dones i 3 homes- per mantenir, cada matí, el que en diríem una “conversa d’ascensor”. Fa bon temps, una mica núvol, torna el fred… frases habituals en les típiques i tòpiques converses sobre la climatologia, però amb una particularitat: cadascú de nosaltres viu en una població diferent. Totes, de climes molt diversos. Així, no deixa de ser curiós que mentre tu informes que t’has llevat a -3º, algú altre t’expliqui que es troba a 10º…

Va passar un cert temps -mesos, segurament- mentre no vàrem començar a utilitzar l’identificador #latribudeltemps. Simplement, ens intercanviàvem les piluades. Fins que algú va decidir que podíem signar-les. El primer dia de la utilització del hashtag, i a manera de “posada de llarg”, vàrem convidar els nostres seguidors, i per extensió tota la xarxa, a fer-nos costat. No direm que fos un èxit espaterrant, però sí que vàrem detectar que s’hi sumava gent d’arreu del territori. És a dir, d’arreu dels PPCC, bàsicament del Principat, les Illes i el país Valencià. Ho recordava avui, mentre llegia al diari ARA l’extracte de l’entrevista de La Razón al nou vicepresident executiu de la CCMA, el popular Armand Querol.

Ara fa una mica més d’una setmana, vaig mantenir, també via twitter, un debat amb un militant vigatà d’una altra formació política d’obediència catalana, sobre la utilitat d’activitats com el lipdub o la flashmob per la independència. Resumint, ell em deia que aquestes accions són només una manera com una altra de passar el temps; que la qüestió de la independència és prou seriosa com per no treballar per ella a base de coses tan poc rigoroses; que no sap de cap procés d’alliberament nacional assolit a base de lipdubs.

La meva resposta va ser que sí, que era cert, que allò no era “rigorós”, però que tampoc no pretenia ser-ho. Que l’únic objectiu confès dels organitzadors d’aquells actes era, simplement, “publicitar” la idea de la voluntat d’independència d’un important sector de la ciutadania. Ell em va respondre que la independència no era un detergent que necessités publicitat per ser venut. I aquí ho vàrem deixar.

Ahir va tenir lloc a Perpinyà un lipdub per la llengua, entès com a reivindicació de l’oficialitat del català a la Catalunya Nord. Els participants varen batre el rècord muncial de participació en un lipdub que ostentàvem, des de fa un any i mig, a la ciutat de Vic. Com a membre de l’equip organitzador d’aquell primer esdeveniment, només puc dir que em sento enormement satisfet que la gent del nord ens hagi superat. Per un motiu: perquè un rècord d’aquesta mena no serveix per absolutament res més que pel que deia abans, “publicitar” una idea, un pensament, una lluita, en aquest cas la defensa de la llengua catalana. El lipdub de Vic només va començar el seu recorregut mediàtic després de la presentació formal a TV3, quan el vídeo ja estava editat. El de Perpinyà ha saltat als mitjans el mateix dia de la seva realització. Una simple ullada al que s’ha assolit amb el de Vic, amb més de 1.700.00 visites al youtube, sembla aventurar un altre considerable èxit per al de Perpinyà. Perfecte, per tant, a nivell publicitari.

Que què té a veure el mapa del temps de TV3 amb el lipdub de perpinyà? Molt senzill: em serveix com a element per complementar el debat amb el company polític vigatà amb l’aparició d’un altre concepte, la simbologia. Ambdós elements, mapa i lipdub, mostren, de manera diàfana, la importància dels símbols. Perquè si per als defensors de la idea dels PPCC -independentistes, fonamentalment- que es van reunir ahir a Perpinyà per fer-hi una cosa tan “poc rigorosa” com un lipdub, aquest esdevenia una eina de defensa simbòlica de la llengua, per al Partit Popular, en boca del Sr. Armand Querol, el mapa del temps de TV3, aquell dibuixet tan “poc rigorós”, ple de fletxes, sols, núvols i onades, esdevé també un símbol. El símbol de la nació completa. I si aquesta coincideix, ara, amb el territori dels PPCC, ells tenen molt clar amb què ha de coincidir sota la seva influència: amb Espanya. Amb la seva Espanya.

I què hi té a veure, amb tot això, #latribudeltemps? No res, francament. Però m’ha semblat que el hashtag podria servir per fer una altra proposta de modificació, el que en podríem dir una “tercera via” a la que estic segur que els meus amics i amigues de conversa matinal s’hi afegiran encantats: si des d’ara el mapa del temps de TV3 ha d’incloure la “pell de brau” sencera, posats a fer-lo més gran podríem afegir-hi el complement definitiu: l’illa d’Ítaca.

Com? Que no és una proposta coherent? Que no té ni cap ni peus? Què voleu que us digui…? És tan coherent com parlar de la mateixa Ítaca com a símbol de la “voluntat d’Estat propi sense independència”. Canvieu el mapa del temps, si voleu. Ja no vindrà d’aquí. Al cap i a la fi, es tracta només d’un símbol. De publicitat. Una cosa, es miri com es miri, ben poc rigorosa…

Dedicat a la Maria, en Carles, l’Ester, en Marc i l’Eva.

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: