Skip to content

PER UNA "CIUTAT DEL TOREIG" OSONENCA

Març 3, 2012

El passat 02/03/2012 el bisetmanari El 9 Nou, a la seva edició d’Osona i el Ripollès, em publicava, a la secció d’Opinió (pàg. 23), un article que porta el mateix títol que aquesta blocada. De fet, el que faig aquí és reproduir-lo. Diu així:
Per una Ciutat del Toreig osonenca
No, no faig broma. Ni m’he begut l’enteniment. Simplement, vull aportar el meu granet de sorra en la lluita contra la crisi. I ho faig plantejant un projecte perfectament viable. A veure: no hi ha, en tota la comarca, un espai més o menys pla que abasti entre 150 i 250 hectàrees? Oi que sí? Fins i tot no aniria malament que hi hagués una mica de muntanyeta, per allò de les activitats complementàries… Bé, cadascú que visualitzi la zona que vulgui, que per això no ens discutirem. Ja ho teniu? Doncs ara plantifiqueu-hi unes quantes places de toros. Sí, sí, de toros. Però no unes qualsevols, eh… places de toros famoses, històriques, importants. Espanyoles, com las Ventas de Madrid i la Maestranza de Sevilla; franceses, com les Arenes de Beziers; mexicanes, com la Monumental de México DF i Aguas calientes de Ciudad Juárez; fins i tot alguna del País Basc o dels PP.CC., com Vista alegre de Bilbao o la Plaça de toros de València; i alguna altra que els experts poguessin proposar. Perquè no parlo d’un exercici teòric sinó de copiar-les, de reproduir-les a casa nostra pedra a pedra, totxo a totxo. Una immensa esplanada curulla d’estructures multicolor, farcides de rodons edificis plens de finestres ovalades, de minarets, d’espais privilegiats per veure toros a sol i a ombra. Perquè d’això es tractaria, de veure toros. Toros lidiats pels més destres toreros actuals, arribats expressament de França, de Portugal, d’Espanya, dels països capdavanters en la matèria.
Ja, ja sé que el toreig està prohibit per la legislació catalana. No hi fa res. Demanem alguna exempció legal i, això sí, ho retoquem una miqueta. No matem les bèsties, per exemple. I si molt convé, ni les “abanderillem”. Al cap i a la fi, el previsible públic, molt probablement turistes arribats a casa nostra gràcies als creuers que omplen el port de Barcelona, tampoc no serà expert en el noble art de la corrida. I si molt convé, hi afegim una certa dosi de comèdia: unes estratègiques gotes de ketchup, i llestos. El que compta és omplir els espais entre plaça i plaça de restaurants que serveixin cua de toro, de botigues de souvenirs que estampin el teu nom en un cartell al costat del d’il·lustres matadors, de corrals amb vaquetes on els més menuts puguin, novament gràcies als ulls grossos de l’administració, fer les primeres passes en l’ús de la muleta… fins i tot, si ens movem amb la suficient habilitat, podem signar un acord amb el Museu Picasso de Barcelona i reservar, a la nostra nova ciutat, un espai privilegiat per a algunes de les peces de la Tauromàquia del genial pintor.
Què dieu, que és forassenyat? I per què? Si la gent del Baix Llobregat té dret a gaudir, al costat de casa, d’un bé de Déu de casinos, sales d’espectacles, restaurants, fins i tot una delegació del Cirque du Soleil, a Osona no tenim per què ser menys, i reivindiquem sense embuts la nostra “Ciutat del toreig”. Ningú no ens pot torpedinar la creació de 150000 llocs de treball directes i no sé quant d’indirectes, encara que per fer-ho ens hàgim de saltar la llei antitabac –algú s’imagina els toros sense puros?-, la llei antitaurina –ja hem dit que els nostres serien uns toros de pega-, els POUM d’una pila de municipis –Osona ja ho té, això, que alguns pobles estan massa junts-, i totes les normatives agràries i industrials que calgui que ens saltem. L’únic que no caldria és tocar la llei d’estrangeria. Si la colla de l’Eurovegas pretenen portar de fora del país una pila de treballadors amb contractes escombraria i fer-los pencar en un règim de semiexplotació –o d’explotació pura i dura-, aquí no ens cal. Nosaltres ja els tenim a casa, i després d’acusar-los de tots els mals, després de convertir-los en falsa i demagògica excusa electoral, ja no vindria d’aquí…
I si us plau, estalvieu-vos les crítiques a aquest article, que us veig a venir. No hi ha res, absolutament res del que pugueu dir, que resisteixi mínimament l’argument definitiu: estem tan fotuts, tan enxampats per la crisi, que qualsevol cosa que ens empesquem serà benvinguda. Encara que vagi contra la línia de flotació de tot allò pel que fa tant de temps que estem treballant. Encara que ataqui el nostre model de societat i el turisme que aquesta reclama. Encara que no tingui res a veure amb la nostra cultura. Perdó, he dit cultura? Quina ximpleria, en què estaria pensant?
Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: