Skip to content

#CONTESCURTS

gener 17, 2012

Això de dur el twitter a la butxaca és molt llaminer. Se t’acuden, encara que sembli estrany, mil i una maneres de fer-lo servir. Darrerament n’he trobat una que té un punt de repte: imaginar, mentre vaig caminant pel carrer, o dalt del bus, o en qualsevol altre moment que no pugui considerar-se “estona de treball”, allò que s’anomena un “conte curt”. L’única condició és aquesta: no tenir massa temps per pensar, ni un paper per escriure-hi res, ni cap del condicionants que et faciliten habitualment l’enfrontament amb el “full en blanc”. Només el mòbil i cinc minutets, a tot estirar, per empescar-te una curta narració. Molt curta, vaja, perquè també hi poso el “hasthag” #contescurts, de manera que els 140 caràcters de rigor queden reduïts a 129.
Fins ara n’he fet 6 (he de dir que tampoc no m’hi dedico massa, m’ha de venir especialment de gust). Estic convençut que no són res de l’altre món, però els he volgut recollir abans que es volatilitzin per la xarxa, cosa que ja ha començat a passar (gairebé he trigat més a recuperar-los del que vaig trigar a escriure’ls). Si algú s’entreté a comptar els caràcters -tenin present que al twitter els accents formen un sol caràcter amb la lletra que senyalitzen- veurà que en algun cas n’hi surten més de 140. Això és degut a que en escriure’ls em vaig veure obligat a suprimir els espais abans dels signes de puntuació, i ara els he recuperat perquè quedés una mica més ben presentat.
Bé doncs, aquí van. No estan en el mateix ordre que els vaig escriure. De fet, no segueixen cap ordre planificat. Simplement els he anat copiant conforme els anava recuperant. Fet i fet, tots 6 han estat escrits, si fa o no fa, en el termini d’un mes.
Com ja he dit, no són res de l’altre món. No obstant, em faria gràcia que algú em digués què en pensa…
1 Era l’últim de l’ofici. Va encarregar una obra a mida on hi moria fins i tot l’apuntador, i se’n va anar per la porta gran.
.
2 “Fi”. Clica ‘Guardar’. Ja té l’editor neguitós, va començar el 2010 i acaba el 2012. Clica ‘suprimeix’. La creació ja ho té, això.
.
3 Avancen a inusual velocitat. Arriben al final. El tren ni s’atura ni frena. Ningú no tira de l’alarma. Escassedat d’emocions.
.
4 L’havien incinerat, però escampar cendres per les pizzes de la trattoria… l’avi s’hauria de conformar amb un bany a la Fontana.
.
5 Cada any la zona blava dels camells, i enguany, a més, aquest paio cridant “Primer els de casa!” És dur, l’ofici de Rei Mag… 
.
6 “Si te’n vas no vendré”. “La crisi immobiliària és greu, però la de les emocions encara més”. I el fantasma, vençut, va marxar.
Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: