Skip to content

20N: BREU APUNT SOBRE UNA DATA MALEÏDA

Agost 1, 2011

Maleïda? Beneïda!, potser dirà algú. És el dia que ens vàrem alliberar del dictador, el dia que tantes llars catalanes van obrir aquella ampolla de xampany (encara no en dèiem cava) que gairebé es floria a la nevera.

D’acord. Però si només fos això, no seria el 20N. Seria el 20N del 1975, un dia del que, com ha dit algú,ja han passat ja 36 anys, temps suficient com perquè la data no signifiqui res de res, més enllà d’un puntet semiperdut en la història. No, si el 20N és el 20N és perquè encara està vigent. O és que algú creu que l’11 de setembre (perdoneu la comparació, però estic buscant, per explicar-me, un exemple “nostre”, situat a l’extrem oposat de l’arc) és només el record d’una batalla? No, ni de bon tros; fins i tot és probable que una part de la gent que es manifesta l’11 desconegui els detalls exactes del que va succeir aquell dia del segle XVIII a Barcelona.

Doncs amb el 20N passa igual: no es commemora -qui ho fa- la mort de Franco.La fi del cagaelàstics, com “anònimament” ho va titular Pere Quart, ha esdevingut només l’excusa. El contingut és molt més salvatge: estem parlant de la data emprada pel franquisme per exaltar els seus ideals criminals. És cert que la cosa va més enllà, que la tipologia d’assistents a la jornada commemorativa/reivindicativa mostra la presència de molts joves nascuts després del 75, però és innegable que Franco, com Hitler per a molts neonazis alemanys, segueix essent el seu “far inspirador”.

Doncs bé: aquesta és la data que ha triat el govern espanyol per dur a terme les eleccions espanyoles avançades a enguany. I ho sento, ja ho he dit però ho repeteixo: no em val que hagin passat 36 anys; no em val que la història, diuen, ja ho hagi superat; no em valen suposades normalitats democràtiques. Mentre els seguidors de l’assassí de tantes catalanes i catalans, del monstre que va destrossar tantes famílies, del psicòpata que va sumir en la foscor tanta gent que no sap ni tan sols on reposen els seus morts, del torturador de tanta gent que encara viu entre nosaltres i a qui tan poc s’ha reconegut, mentre aquestes bèsties hipotèticament generadores de noves bèsties -recordem Noruega- segueixin alçant el 20N com a bandera, obligar-nos a dur a terme un fet essencial en democràcia com són unes eleccions en un dia com aquest, és, ras i curt, un insult sense precedents a la memòria dels nostres avis, que tant van lluitar justament perquè, entre d’altres coses, poguéssim votar en llibertat.

Anirem a votar, el 20N. Quin remei ens queda! Però ho farem a disgust, tan a disgust com observem, cada 20N, una pila de vells amb bigoti i ulleres negres alçant el braç, la mà estesa cara al sol, en companyia d’un grapat de joves d’estètica inconfusible, que el primer que farien, si poguessin, és suspendre tot tipus de contesa electoral democràtica. I després, anirien a per nosaltres.

“La fecha es una fecha más, al menos para mi”, ha dit Zapatero. Fins i tot en l’hipotètic cas que fos veritat, que no es tractés d’anar preparant, un cop més, el vot de la por -si no ens voteu tornaran els del 20N-, hem de dir-li, a ell i a tots els inconscients com ell, que per a nosaltres no ho és pas, una data més. I que anem afegint rengles a la llista dels greuges…

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: