Skip to content

LES 12 CAMPANYADES (reflexions just abans d’encetar un nou cicle) i V

Novembre 26, 2010

I finalment, les 12 campanyades juntes! Veureu que conforme ens acostàvem al “dia D” els textos s’han anat allargant (no massa, no us espanteu). M’hauria agradat que totes fossin breus com les primeres, però suposo que era inevitable. Ens retrobem dilluns!

1a CAMPANYADA:

Fa uns dies, Laporta va titllar el Conseller Tresserras d’inútil i poca vergonya. Puigcercós va evitar entrar-hi en confrontació dient que ell no insulta altres independentistes. No cal que ho faci. Algú que titlla de poca vergonya el millor Conseller de Cultura de l’època contemporània no necessita que l’insultin. S’insulta ell sol.

2a CAMPANYADA:

L’any 1998, el Govern de Jordi Pujol va redactar un decret per implantar una quota del 25% de cinema en català. Les Majors s’hi van oposar, i el Govern va retirar el decret. Ara, el senyor Mas ens diu que aplicarà la Llei del Cinema “en diàleg amb el sector”. Si tenim en compte que el 70% del taquillatge del sector correspon a les Majors… algú endevina en què consistirà, aquest “diàleg”?

3a CAMPANYADA:

Quina és l’obsessió de PP i Ciutadans en aquesta campanya? Sobre quin perill adverteixen sense parar als seus eslògans electorals? Temen que Esquerra forci el nou Govern de la Generalitat a convocar un Referèndum per la Independència. Els polítics espanyols sempre han tingut molt clar quin és el seu enemic real…

4a CAMPANYADA:

Montilla diu que ells no són “ni independentistes ni de dretes”. Mas diu que aquestes eleccions no són una pugna “entre independentistes i catalanistes”. Tots dos se senten obligats a parlar de la independència com un dels temes centrals de la campanya. Gràcies a qui? De quins independentistes diríeu que parlen, Mas i Montilla? L’únic cara a cara lògic hauria estat el d’ells i la resta d’autonomistes per una banda, i Esquerra Republicana de Catalunya per l’altra.

5a CAMPANYADA:

La setmana passada, representants de la Junta de Andalucía ens parlaven de “el millón de andaluces que viven en Cataluña”. Quantes generacions calen per ser considerat català? És el mateix que fan els partits catalans que acusen Esquerra d’haver governat amb un andalús, espanyol, xarnego… S’estan posant al mateix nivell que la Junta, i li fan costat en la seva intenció de partir per la meitat el poble català.

6a CAMPANYADA:

Tot indica que Ciutadans repetirà presència al Parlament. És lògic. Són els representants de l’esquerra espanyolista més recalcitrant, aquella que no ha acceptat que el PSC pactés amb independentistes. És el mateix que passa amb Rcat i SI, que no van acceptar que Esquerra pactés amb els socialistes. Només hi ha una diferència: el votant independentista no es deixa endur per falsos radicalismes, com el votant de Ciutadans.

7a CAMPANYADA

Llei del Cinema: impugnats pel PP al Tribunal Constitucional els articles referents a l’ús del català.

Lei d’Acollida: impugnats per la “Defensora del Pueblo” en funcions al Tribunal Constitucional els articles referents a l’ús del català.

Codi de Consum: impugnats pel PP al Tribunal Constitucional els articles referents a l’ús del català.

Llei d’Educació: impugnats pel PP al Tribunal Constitucional els articles referents a l’ús del català.

Les tres primeres normatives van sortir de conselleries responsabilitat d’Esquerra. Els articles impugnats de la LEC són els que Esquerra va posar com a condició per aprovar-la. Algú hauria de dir a les forces espanyolistes que no perdin el temps, que la gent d’Esquerra són una colla de traïdors que s’han venut el país i que han espanyolitzat la política catalana. Això de les lleis ho deuen haver fet per dissimular, només…

8a CAMPANYADA:

Un bon dia, el senyor Àngel Colom va decidir entrar a militar a CiU. Abans, però, havia de liquidar els comptes pendents del PI. Diu que per fer-ho, “algú” el va adreçar a Fèlix Millet. Qualsevol persona amb dos dits de front endevinaria de seguida d’on ha sortit aquest “algú”. I el senyor Mas encara diu que tot és un atac electoralista. Ens pren per ximples, potser?

9a CAMPANYADA

Jordi Pujol va voler conèixer el País poble a poble. Joan Puigcercós ha volgut conèixer el País poble a poble. Per a Pujol, però, el País era allò que un alcalde seu va anomenar “la Catalunya catalana”. A canvi d’aquell tracte estret, la “Catalunya catalana” votava Jordi Pujol. Per a Puigcercós, el País és això, el País. Tot. L’urbà i el rural, el metropolità i el de les planes i muntanyes.

Està per veure si el País votarà Joan Puigcercós. En tot cas, però, ell ja ha votat pel País. Durant els últims anys, tots els ajuntaments catalans han aparegut definitivament al mapa del Govern. Perquè un país no és País si no és sencer. Perquè no ens podem permetre el luxe de partir-lo pel mig. Perquè admetre una “Catalunya catalana” vol dir que n’hi ha una altra que no ho és, i aquest seria el principi de la nostra fi.

10a CAMPANYADA:

La política també té els seus poltergeist. Qui li havia de dir al PSC, per exemple, que durant 7 anys patiria un procés de transformació identitària tan brutal que el portaria a assumir postulats històrics del sobiranisme, a parlar de desafecció al cor de l’Imperi espanyol, i a desobeir les anteriorment indiscutibles ordres messetàries?

Com a bon poltergeist, però, també té el seu exorcisme: Corbacho, ZP, Felipe, autocars de Saragossa per omplir el St. Jordi, tot s’ha conjurat pel ritual involucionista. Obliden, però, un detall: les pel·lis de por sempre tenen segones parts, i no acostumen a ser gaire bones..

11a CAMPANYADA:

Esquerra no ha ofert cap pacte de govern a CiU. Només li ha dit que fins i tot restant a l’oposició està disposada a acompanyar-la a Madrid a reclamar-hi el Concert Econòmic. En el sobreentès, això sí, que si Madrid diu “no” el següent pas serà la convocatòria d’un Referèndum per la Independència. És tan descabellada, la proposta.? Es tracta, ras i curt, de posar el País davant de tot.

CiU encara no ha respost, i no és d’estranyar: tampoc no ha respost si està disposada a pactar amb el PP. Bé, sí, ha dit que no ho farà si pot pactar amb el PSC. I amb el PSC post-10J no hi haurà ni Referèndum ni Concert. I després diuen que és Esquerra, qui busca les poltrones…

12a i ÚLTIMA CAMPANYADA :

Hem fet bondat durant tota la campanya. No perquè siguem mesells de mena, sinó perquè, ai las!, érem prou innocents com per creure que un independentista no pot atacar un altre independentista. Que en campanya electoral cal apostar per l’interès polític, defugint personalismes. Però quan resulta que els personalismes dels altres espatllen l’interès polític de la majoria (d’independentistes), cal deixar de fer el mec i dir les coses pel seu nom.

Jo, personalment, vaig considerar positiu des del primer moment que us presentéssiu. Si l’independentisme és transversal, n’hi ha d’haver a dreta i esquerra, i el de l’esquerra ja està ocupat. Trobava bé que féssiu la competència als independentistes -que n’hi ha- de CiU. Però després he descobert que resulta que tant Rcat com SI us creieu les enquestes. Si més no, quan aquestes parlen d’Esquerra. Feu elucubracions sobre la patacada que ens clavarem, posant com a prova justament això, les enquestes. I ara ja no penso igual.

No penso igual, perquè com vosaltres em fixo en els enquestes. No en els resultats exactes, però sí en les tendències que marquen. I una cosa està molt clara: Rcat no surt, i si SI surt, com a molt pot aspirar a esdevenir l’apèndix folclòric -per allò del líder mediàtic tipus Belén Estéban- de CiU. A passar de competidors a completadors. I tot plegat, què voleu que us digui, em recorda força al Robert aquell de les cabres: l’independentisme puja, i les diputades i diputats independentistes baixen. No els d’Esquerra, sinó els independentistes en general. Vau tocar els pebrots mentre éreu al partit; us vareu escindir; ens heu estat insultant sense pietat, obviant la feina feta: i tot perquè les vostres aspiracions personals no es veien prou satisfetes. I què n’heu tret? Posar pals a les rodes d’un projecte que avança amb pas ferm.

I dic avança, i no avançava, perquè… sabeu una cosa? Estic convençut que la gent és més intel·ligent del que suposeu vosaltres, i sap que a l’hora de la veritat, quan calgui que algú es mulli de debò, es pot trobar que n’hi hagi que s’estiguin abaixant els pantalons a qualsevol aeroport. I amb les coses de menjar no s’hi juga.

No. L’independentisme seriós, el que no falla mai, és el d’Esquerra Republicana de Catalunya. I Catalunya ho sap. I abans que em critiqueu la grandiloqüència, penseu en qui han estat els primers a presentar-se com a salvadors del país. Salvadors de pa sucat amb oli, val a dir.

Salut i Independència!

Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: