Skip to content

IMPRESSIONS D’UN COMPROMISSARI

Octubre 17, 2010

Sí, sóc compromissari de Barça. Em va tocar en el darrer sorteig sobre el tema, realitzat el passat mes de juny. Dissabte, per tant, vaig ser a l’Assembea. Vaig començar a “retransmetre-la” via twitter i facebook, però el wi-fi que havia muntat el Barça va començar a fer el burro -almenys a mi- i em vaig quedar sense facebook (tot i que vaig poder seguir enviant “piulades”). Avui, per tant, m’hi estendré una miqueta més.

Deixeu-me dir d’entrada que vaig votar que “SÍ” a la qüestió social de responsabilitat, és a dir, a enviar l’anterior Junta als tribunals. Sé que hi haurà qui pensarà que ho vaig fer per qüestions polítiques, per entorpir la figura de Laporta i el projecte de Solidaritat. Puc assegurar que no. Almenys, de manera conscient. Quan faig política faig política, i quan faig altres coses faig altres coses. Només una de les meves obres de teatre, per exemple, tracta temes polítics, i a més des del punt de vista històric. No vull condicionar la llibertat creativa amb limitacions prèvies, de la mateixa manera que quan em moc en l’àmbit del Barça, tot i reconèixer la indiscutible càrrega política del “més que un club”, intento deixar de banda les qüestions més concretes, és a dir, més partidistes. Per tant, vaig votar que “Sí” en tant que soci compromissari i prou.

Dues persones em van defraudar força, ahir. Una, present a l’Assemblea. L’altra, absent. Ambdues, presidents del Barça. Un, l’actual. L’altre, l’anterior. Sandro Rosell i Joan Laporta. Joan Laporta i Sandro Rosell.

Comencem per l’actual. Ahir vaig sentir en Puyal dient que els moments immediatament anteriors a la votació, quan va exposar de manera aparentment equitativa els arguments a favor del “Sí” i a favor del “No”, quan va demanar tres minuts de silenci per reflexionar sobre el que anàvem a fer, fins i tot quan va votar en blanc, varen ser els moments més brillants de Sandro Rosell com a president del Barça. En discrepo obertament.

Tota l’assemblea va estar perfectament calculada per anar creant un “crescendo” que demostrés la mala praxi de Laporta. No em sembla malament si aquesta mala praxi existeix, que jo crec que sí. El que em sobra és tota la parafernàlia encaminada a restar al marge de la decisió, a fer veure que han estat únicament els compromissaris i compromissàries els qui han decidit dur l’expresident als tribunals. Els qui hem assistit i/o organitzat algunes assemblees, siguin en l’àmbit que siguin, no ens podem creure coses com ara que “la Junta té llibertat de vot”, quan després resulta que dels 18 directius 9 voten “Sí” i 9 en blanc. Quina casualitat! El repartiment de papers, aquí, és innegable. És molt lleig deixar el soci amb el cul a l’aire, senyor President.

Però encara ho és més portar els números com vostè els portava, senyor expresident. Despeses i més despeses realitzades totes en l’àmbit de les activitats del club, però sense la corresponent justificació. Que jo, com a directiu, em desplaci a Abu Dhabi per acompanyar l’equip al mundialet de clubs és perfectament lícit. Que m’hi gasti uns quants milers d’euros també pot ser-ho, però si no explico en què me’ls he gastat l’ombra del dubte ja no me la treu ningú. I una ombra molt negra, per cert.

Ara bé, el que ja resulta absolutament demencial és contractar una pòlissa que cobreix fins a 25 milions d’euros per cobrir… incompliments del deure, de les obligacions legals, de dret fiduciari, de contracte, de facultats, negligència, error, declaració incorrecta o enganyosa o qualsevol acció o omissió lícita. Renuncio a afegir-hi cap comentari, perquè s’explica sol. Vaig votar “Sí”. No podia fer altrament.

Una última cosa: no és cert que hi hagi hagut divisió, almenys entre els compromissaris. La votació del tancament de comptes que va presentar Rosell, que si s’aprovava incloïa admetre que el tancament de Laporta era absolutament incorrecte, va tenir un suport de 964 vots a favor, 47 en contra i 98 en blanc. D’una manera inqüestionable, l’Assemblea donava la raó a la Due diligence. Una altra cosa va ser la qüestió social de responsabilitat. Gairebé tota la gent que va parlar per mostrar-s’hi en contra ho va fer argumentant que fer-ho a favor equivalia a “donar ales a l’enemic”. Que els adversaris del club hi sucarien pa, vaja. I d’aquí la divisió. Si tots els “No” haguessin estat laportistes, la gent no se n’hauria anar tranquil•lament a dinar. Encara ens estaríem barallant.

Sigui com sigui, em sento orgullós de pertànyer a un club on la gent pensa per si mateixa. I dissabte va quedar molt clar el que pensem, si més no la gent que era allí, gent que representa la totalitat de la massa social i que ha quedat molt clar què opina, com he dit, de manera majoritària.

I per acabar, un detall si voleu anecdòtic. No vaig demanar la paraula perquè després de les hores que portàvem allí em va sembla excessiu. Però en català les majúscules s’accentuen, senyors de l’organització. Ho dic pel SI pelat, sense accent gràfic, que lluïen les corresponents paperetes de vot…

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: