Skip to content

DEBAT A LA XARXA

Juny 19, 2010

I és que a Osona la xarxa està d’enhorabona. Sempre és positiu que hi hagi debats sobre qüestions interessants. Tot va començar amb un article d’en Miquel Macià, editor del grup Nació Digital, que responia de manera extensa a la pregunta que es feia a si mateix: “Hi ha independentistes a ICV?” L’escrit va trobar immediata resposta al blog d’Iñaki Escudero, coordinador d’EUiA a Osona, i posteriorment va comportar que en Jordi Casals, destacat dirigent d’Esquerra a la comarca, també se’n fes ressò.
.
Jo, avui, volia fer dues coses: afegir-me via post a la polèmica entorn del burka i, com a cada nova onada de consultes sobiranistes, penjar al blog un poema de Sagarra que sembla fet a mida per a aquesta votació. A l’hora de la veritat, però, em limitaré a enllaçar el post de l’última onada. En primer lloc, perque no em vull fer pesat. En segon lloc, perquè jo també tinc ganes de dir-hi la meva en el “debat dels blogs”. El burka ja vindrà més endavant.
.
Per què em permeto irrompre al debat Macià/Escudero/Casals? Per diversos motius. Perquè milito a Esquerra Republicana de Catalunya i sóc independentista des que tinc ús de raó política. Perquè sempre he militat en formacions d’esquerres, inclosa ICV. Perquè admiro la feina d’en Miquel Macià. Fins i tot perquè, per raons familiars (de Jaureguízar de segon cognom), sento una especial simpatia per Euskal Herria, nació originària de l’Iñaki. Permeteu-me, doncs, que deixi caure algunes puntualitzacions relacionades amb el tema. No tinc voluntat d’exhaustivitat, i segurament les meves reflexions no seran, ni de bon tros, tan elaborades com les d’en Miquel, l’Iñaki i en Jordi. Però si no em barallo amb el blog quan les ganes vénen a trobar-me, no se quan ho faré. Comencem, doncs:
.
– Indepentistes a ICV? Per descomptat que sí. Per raons de procedència, a ICV hi ha, fonamentalment, tres tipologies de militant: el qui prové del PSUC, el qui prové de l’ENE, i aquells i aquelles que hi han entrat amb posterioritat, sense venir de cap altra formacio política. Entre aquests darrers hi ha independentistes, i la gent que prové de l’ENE és tota ella independentista. Entre d’altres, tres exfundadors del PSAN: Josep M. López Llaví, Joan Armet i Jordi Altarriba.
.
– Independentistes a EUiA? No els conec prou com per saber-ho, però intueixo -com en Macià- que no gaires. La militància més propera a EUiA que he conegut -ja fa, això sí, una pila d’anys -, la del PCC, tenia dues característiques: defensaven a fons el dret a l’autodeterminació, però alhora criticaven a fons la opció de la independència. M’ensumo, altre cop com en Macià, que el primer posicionament era degut al seguidisme acrític dels postulats de Lenin. Pel que fa al segon posicionament, sempre he cregut que era degut a un “internacionalisme” mal entès, que curiosament sempre s’acabava a Madrid. Tenir formacions germanes a la resta de l’Estat pot arribar a comportar situacions com aquesta.
.
– Durant els primers anys d’ICV -aleshores només IC-, quan encara ens trobàvem en període de “construcció”, des de l’ENE varem haver de fer mans i mànigues perquè la nova força no es declarés formalment federalista. Recordo haver introduït, per exemple, l’eufemisme ” principis del federalisme”, ja que d’aquesta manera deixàvem la porta oberta a la Confederació. Sabíem que no estàvem creant una força independentista, però sí que volíem una eina que permetés que la nació acabés esdevenint el que ella vulgués, i el federalisme pur i dur ens semblava excessivament limitatiu a l’hora d’encarar el debat. Em temo que avui, quan els partits fundadors han passat ja a millor vida, els independentistes d’ICV-EUiA no disposen de cap eina que els permeti reflectir la pluralitat interna als documents que defineixen la formació. La direcció exerceix, em temo, una important pressió en sentit contrari.
.
– Discrepo obertament de l’Iñaki pel que fa al caràcter d'”imposat” del debat sobre la independència. En tot cas, si algú ho imposa és la societat civil, que se l’ha fet seu i l’ha situat al centre del debat polític. I encara discrepo més d’ell quan, personalitzant-ho en en Jordi Casals, diu que per a la gent d’Esquerra la independència és “la nostra principal reclamació política”. Cansa, de debò que cansa molt haver d’explicar sempre el mateix. Utilitzaré de nou els meus records de l’època a IC. En una Assemblea Nacional, quan altre cop la gent de l’ENE varem intentar introduir el dret a l’autodeterminació als documents definitoris, se’ns va negar amb l’argument que si esmentàvem aquest dret hauríem de fer-ho amb tots els altres: el dret a l’habitatge, al treball, a l’educació… i que no era aquell l’objectiu dels esmentats documents. La nostra resposta va ser molt clara: l’ordenament jurícid actual, tant a nivell català com estatal, ja garanteix -si més no en teoria- tots aquells drets. El de l’autodeterminació, en canvi, no apareix enlloc. Ni a la sacrosanta Constitució Espanyola ni enlloc.
.
– Dit d’una altra manera, Iñaki: l’eix independentista no és el que ens mou “de manera principal”. ERC, com abans l’ENE, com abans NE, com abans el PSAN, posa en un mateix paquet l’alliberament social i l’alliberament nacional. En tot cas, sou uns altres els qui prioritzeu només un dels dos eixos. Quan en Jordi parla de la independència com a superació de la crisi, no està inventat una frase bonica. Està recollint una tradició de dècades, que convenientment actualitzada es pot resumir en un sol axioma: ser d’esquerres equival a defensar els drets de les persones, tant els individuals com els col·lectius. I entre aquests hi ha el de pertànyer a la teva pròpia nació, no a una altra que t’ha estat impoosada. Crec que qualsevol gudari hi estaria d’acord. El següent pas és, només, buscar l’eina ideal per aconseguir-ho. Nosaltres creiem que l’Estat propi és més útil en aquest sentit que l’Estat federal. Simplement.
.
Bé, i per avui ja n’hi ha prou, que m’he allargat més del que pretenia. Desitjar només una gran jornada electoral a qui vagi a votar demà. Sumant-los als qui ja ho han fet, passarem sobradament de les 500.000 persones movilitzades sense que ningú els hagi “imposat” res. I al proper post, prometo parlar del burka.
Anuncis

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: