Skip to content

REFLEXIÓ COL·LATERAL SOBRE EL "CAS HAIDAR"

Desembre 22, 2009

No pretenc afegir arguments a favor de la lluita d’Aminatou Haidar. La meva antiga militància –durants uns quants anys – a l’Associació Catalana d’Amics del poble Sahrauí (ACAPS) em fa coincidir amb la immensa majoria de coses que s’han dit en aquest sentit. La meva reflexió va encaminada, sobretot, a certs sectors catalans que han defensat, amb ella, el dret a l’autodeterminació del seu poble.

Són els mateixos, per exemple, que ahir mateix es manifestaven eufòrics perquè la Ley de la Memoria Histórica havia aconseguit que es retirés l’àliga franquista del quarter de Capitanía General a Barcelona. Tota una llei per treure una gallina! Una llei que no és ni capaç de facilitar l’anul•lació dels judicis del President Companys i tots els altres assassinats per la repressió franquista, però que, això sí, permetrà la neteja de la façana en qüestió.

Però tornem al tema, que m’estic desviant. Aminatou va cometre l’horrible crim d’omplir una fitxa d’aeroport posant, allí on indica “nacionalitat”, les paraules “Sàhara Occidental”. El mateix que hem fet, durant anys, alguns catalans i catalanes que a l’aeroport del Prat, per exemple, omplíem fitxers tot posant-hi “nacionalitat catalana”. Que ningú no s’esquinci els vestits, però. Sóc molt conscient que no són realitats comparables, sobretot pel fet que els sahrauís que defensen el seu dret a l’autodeterminació s’hi juguen la vida. A Europa, certes coses ja no hi poden passar. A Europa, hem hagut d’aguantar només l’esbroncada del poli de torn, mentre de la cua, plena de gent amb pressa per tornar a casa, hi sortien tota mena de comentaris crítics. El més suau, aquell de “deixa-ho córrer, que no hi ha res a fer”…

Però tornem als “catalans solidaris” amb el dret a l’autodeterminació de totes les nacions del món excepte la seva. A la nostra, aquest dret li va ser arrabassat el 1.714, fa ja 296 anys. A la dels sahrauís, el 1.977, fa “només” 32 anys. La pregunta, companys, és la següent: suposant –esperem que no- que la ONU seguís incomplint les seves pròpies resolucions i el referèndum d’autodeterminació del Sàhara no es dugués mai a terme; suposant que la mà de ferro del Marroc els seguís collant tan ben collats com fins ara; creieu avui, en ple 2.009, que l’any 2.273 (296 anys després de l’ocupació marroquina), la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), seguirà tenint dret a autodeterminar-se, a decidir per ella mateixa, a ser, si els seus habitants ho volen, una nació independent en el concert de totes les nacions del món?

Si la vostra resposta és NO, només puc dir-vos que em sorprèn molt aquesta manera “temporal” de valorar els drets. M’agradaria saber, segons vosaltres, a partir de quants anys s’ha de renunciar a un dret que t’han arrabassat. Si la resposta és SÍ, aleshores tornem a ser al cap del carrer: com és que fora de casa sempre és que sí, i dins de casa sempre és que no?

Des del meu suport total i absolut, sense ambigüitats, a la lluita d’Aminatou Haidar i el seu poble, la meva incomprensió envers la vostra renúncia a defensar també el vostre, de poble. Salut, companys.

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: